Velasco... i acció!

Ni el propi Hitchcock hagués escrit la temporada que, a hores d'ara, encara viu InterMovistar. Després d'una època daurada amb Jesús Candelas, la banqueta de l'equip d'Alcalà d'Heranes s'ha convertit en un lloc gairebé de pas per als entrenadors. Només en aquesta temporada, l'Inter ha tingut 4 entrenadors: David Marín, Chema Jiménez, Daniel Ibañes i, ara, Jesús Velasco. És cert que l'arribada del nou entrenador ha estat amb calçador i per un motiu d'extrema urgència: un greu accident de trànsit dels pares i la germana de Daniel Ibañes al Brasil ha provocat que Velasco hagi d'agafar el timó de la màquina verda abans del que tenia previst. La Intercontinental està a tocar i els fets, un cop més, s'han precipitat.

El tècnic de Toledo, qui fa pocs dies va enterrar al seu pare, no s'esperava un contratemps com aquest. Ningú, evidentment. Després de deixar Segòvia, dubtava si viatjar fins al Brasil per veure la Intercontinental o fer-ho des de casa, tenint en compte la seva situació familiar. Ara ja sap que hi viatjarà segur. La setmana que ve l'Inter es juga el seu prestigi mundial a Carlos Barbosa (Brasil) i Velasco té el seu primer gran repte com a entrenador de l'Inter.

Per això, la direcció esportiva de l'Inter ha hagut de presentar a Velasco a corre-cuita i comprar-li els bitllets en direcció al Brasil. Fa quatre dies pensava en classificar a Caja Segòvia per la final de la lliga i, en un tres i no res, podria sumar el seu primer títol a la banqueta d'Alcalà. És cert que ni Jesús Clavería ni Julio García Mena podrien esperar un desenllaç com aquest, però, perquè van cessar a Chema Jiménez a manca de la disputa dels playoff pel títol i la Intercontinental?

Em puc imaginar que Chema no va complir les expectatives que s'havien posat en ell. Que la victòria del Palau no fa estiu. Però si una cosa no fa bé l'Inter (ni gairebé la majoria de clubs) és explicar els motius d'una decisió. Quan s'acabi la temporada -que serà recordada com la dels 4 entrenadors- algú hauria de donar explicacions del què ha passat. Com és possible que un club gran tingui una banqueta tant inestable? El silenci no és la millor opció. Els dubtes generen més opinió. I durant tota aquesta temporada, l'Inter ha viscut amb un run-run inesgotable. La comunicació és una eina bàsica en ple segle XXI. I ja no valen aquells comunicats desitjant sort a qui has cessat. Cal més arguments, cal mullar-se.

Amb Velasco, el silenci s'ha acabat. El tècnic de Toledo té un discurs clar, directe i convincent. Independentment del seu enorme bagatge com a entrenador, la directiva d'Inter busca una persona que redreçi el rumb d'un club que, tot i ser econòmicament saludable, no troba la recompensa a la pista i que hauria de fer-s'ho mirar en la gestió esportiva. Amb Velasco, l'Inter trobarà discurs i, si el deixen treballar, també els èxits que persegueixen. A Alcalà, les urgències històriques comencen a passar factura. Segur que Velasco n'és conscient.