El Barça Alusport jugarà, des d'avui, la seva segona final de lliga consecutiva. Ho fa davant d'un dels grans de la lliga, ElPozo de Múrcia. La final és al millor de cinc partits. ElPozo, després de fer una fase regular sense precedents, té l'avantatge del factor pista a favor. Aquest fet pot condicionar l'eliminatòria. Principalment perquè l'equip blaugrana no ha guanyat mai al Palacio de los Deportes de Múrcia. Només ha estat capaç d'esgarrapar un empat i ha estat aquesta temporada. De fet, en la fase regular, dos empats a Múrcia i a Barcelona. En canvi, els blaugrana van doblegar ElPozo a la final de la Copa del Rei i en les semifinals de la Supercopa d'Espanya. 4 enfrontaments: dos empats i dues victòries del Barça.
La final té els dos millors equips d'aquesta campanya. Primer i segon classificat a la fase regular. Finalistes de la Copa del Rei i els dos conjunts més en forma de la LNFS. Més alicients no es poden demanar. ElPozo té una trajectòria que esgarrifa: ha jugat 11 de les últimes 13 finals de la lliga. Té experiència, un entrenador insustituible i una plantilla revaloritzada amb el pas dels mesos. A més, Múrcia compta amb una afició que aixeca a un mort. La prova ha estat aixecar dues eliminatòries consecutives adverses davant Saragossa i Segòvia.
El Barça Alusport arriba amb els deures fets i refets. L'equip blaugrana ha igualat la temporada anterior amb tres títols: Copa d'Espanya, 'Champions' i Copa del Rei. I ara busca el quart, la cirereta del pastís. M'apropio una frase dita en la prèvia de la final pel tècnic Marc Carmona: "arribem amb la tranquil·litat d'haver fet una temporada excel·lent i amb la il·lusió de fer-la històrica". Els blaugrana saben que reeditar el títol de lliga seria mantenir un nivell d'excel·lència només apte per a privilegiats. Han guanyat set de les últimes vuit finals i només es va esvaïr la Supercopa a Torrejón davant l'Inter.
L'estrena de la final, però, s'inicia amb una la baixa molt sensible d'Ari Santos. El brasiler, que està fent una temporada escandalosa, s'ha convertit en un dels puntals de l'equip. Però hi ha jugadors suficients per oblidar-nos, només per una estona, de 'Neguinho'. La resta, tot massa igualat. Les porteries, amb Rafa i Cristian o Paco Sedano, seran un obstacle per Esquerdinha, Saúl, Wilde o Lozano. Però també hi ha jugadors que tenen papers secundaris i que d'una volada absorbeixen tot el protagonisme com Álex, Adri i Dani Salgado (pel Pozo) o Lin, Gabriel o Igor (pel Barça).
Serà una final trepidant i de pronòstic llarg. Que ningú es pensi que això s'acabarà en tres partits. I tampoc sóc dels que penso que qui guanyi el primer partit té mitja lliga. No, pas. Vinga, que comença l'espectacle!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada