El repte era majúscul. El Palacio de los Deportes oferia la millor gala. 8.000 espectadors i totes les entrades venudes. El gol de Gréllo va engreixar la il·lusió dels aficionats d'ElPozo de superar el Barça en el cinquè i definitiu partit de la final. La 'marea roja' estava disposada a reviure una nit històrica i a trencar la sequera de dues temporades sense alçar un títol.
El partit va començar amb un cert respecte i donant la sensació que els jugadors sabien que, aquest cop sí, el títol era en joc de veritat. Després dels primers intents de sorprendre a Cristian i Rafa, va arribar la primera jugada polèmica. Gabriel es va anticipar en una pilota que lluitava Álex dins l'àrea i Gutiérrez Lumbreras va xiluar penal. Carmona va canviar a Cristian per Paco Sedano a la porteria i el de Móstoles va fer més gran la llegenda d'aturapenals desviant el xut d'Esquerdinha. El Barça Alusport donava un el primer cop psicològic.
ElPozo no va baixar el ritme alt de partit i fruit de la insistència en atac va permetre, tot seguit, a De Bail marcar l'1-0 amb un xut col·locat. El Palacio de los Deportes embogia. I un minut més tard, Javi Rodríguez, amb un toc precís a la frontal de l'àrea, establia l'empat. Gol balsàmic i esperançador. Els blaugrana es van sentir més forts fins al descans. I Sergio Lozano podia haver posat el marcador en franquícia, però el xut de doble penal va estavellar-se al pal.
A la represa, ElPozo va jugar al límit esgotant tota l'empenta que li quedava. L'equip de Duda, amb la pilota als peus i amb la mobilitat que oferia Dani Salgado, va fer anar de remolc als blaugrana. Fins que, Esquerdinha va marcar el 2-1 en una jugada marca de la casa del brasiler. Era un moment clau del partit. I Javi Rodríguez va tornar a aparèixer només 12 segons després per tornar a empatar amb un gol de murri dins l'àrea amb el dubte si es va ajudar amb el braç abans de marcar.
El partit s'accelerava i ElPozo buscava una altra clatellada. Una jugada de frec a frec entre Javi Rodríguez i Kike dins l'àrea blaugrana va acabar amb un altre penal molt rigorós xiulat, un cop més, per Gutiérrez Lumbreras. Aquest cop, Miguelín va superar a Paco Sedano i establia el 3-2. Els blaugrana van quedar molt tocats, però quedava temps per fer l'empat i buscar la pròrroga. Marc Carmona se la va jugar amb Saad de porter-jugador i en una jugada d'estratègia, Sergio Lozano va afusellar Rafa fent el 3-3. Empat i cap a la pròrroga.
I a la pròrroga, els blaugrana van donar l'estocada. Com en el primer partit de la sèrie. Lozano va posar per davant en el marcador per primer cop al Barça amb un golàs per tot l'escaire en un llançament de doble penal tot just començar l'afegit de 5 minuts. Duda va situar a Gréllo de porter-jugador i els blaugrana van demostrar perquè són millors en defensa. Saad, sublim, va exhibir tot el seu potencial i va aparèixer Wilde per marcar dos gols consecutius que segellaven la segona lliga blaugrana. Abans d'acabar, Miguelín va enviar la pilota a fora en l'últim llançament de doble penal.
Abans d'acabar el partit i mentre el Palacio de los Deportes increpava als jugadors del Barça, el tècnic Marc Carmona va donar un missatge prodigiós als seus jugadors: "s'ha de saber perdre, però també s'ha de saber guanyar". Una mostra més dels valors que promou el Barça i que Carmona va utilitzar per baixar el suflé de l'eufòria blaugrana en territori hostil.
El Barça assaboria la victòria fins que va arribar una imatge més per a la història. Javi Rodríguez alçant el títol de lliga i el seu últim com a jugador blaugrana. El colomenc no hauria somniat amb un final més brillant. En el seu últim partit va marcar dos gols vitals i posant el colofó a sis temporades per emmarcar.
La primera lliga sempre serà especial per ser la primera. Però la segona té més valor perquè s'ha guanyat a un Pozo immens que ha acabat perdent perquè algú havia d'alçar el títol. Un títol que allarga l'època daurada del Barça Alusport i que tanca una temporada irrepetible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada