Catalunya se la juga

El futbol sala català no es pot permetre el luxe de perdre pes a Primera Divisió. Amb un Barça Alusport pletòric, dues ciutats catalanes persegueixen l'elit. Un, el Marfil Santa Coloma de Gramenet, qui continua agonitzant en una temporada per oblidar, i l'altre, el Sala5 Martorell, qui busca recuperar l'elit després d'una campanya excepcional. Els dos equips porten dinàmiques totalment diferents però busquen el mateix objectiu: la permanència i l'ascens a Primera. Van perdre el primer partit de l'última eliminatòria i aquest proper cap de setmana decidiran el seu futur més proper.

Marfil Santa Coloma va caure de forma incomprensible al pou de Primera Divisió. En les últimes jornades va jugar amb foc i el va dur a jugar la promoció de permanència. Amb més feina de la prevista va superar a Unión África Ceutí, però el Gáldar amenaça en fer baixar un dels històrics del futbol sala espanyol. La derrota a Canàries a la pròrroga obliga als colomencs a guanyar el proper partit, divendres, i forçar el tercer i definitiu partit. Massa angoixes per un equip on un il·lustre, Óscar Redondo deixarà a final de temporada. Un gran com ell mereix, com a mínim, la recompensa de la permanència.

Mentrestant, el camí del Sala5 Martorell té molt mèrit. Però molt. El somni de tornar a l'elit està liderat per tres jugadors: Jordi Gay -qui s'acomiada com a jugador aquesta temporada-, Diego Blanco -qui s'ha reivindicat com a màxim golejador de Segona, amb 40 gols (de moment)- i Marc Areny -el present i el futur de l'equip del seu cor-. Amb un pressupost ajustadíssim, la il·lusió de Martorell passa, ara, per superar un altre històric: Burela. L'equip gallec va guanyar als penals en el primer partit i obliga el Sala5 Martorell a guanyar els dos partits si vol pujar a Primera.

Catalunya se la juga. Fins ara, amb el Barça i Marfil ja era una pobre representació a l'elit comparada amb altres punts del territori estatal. El Barça no pot ser l'únic equip català a Primera. El somni de Santa Coloma de Gramenet i Martorell encara és possible. Tant debò, el que ara és un somni sigui, diumenge, una realitat.