Demà fa exactament un any, el Barça Alusport aconseguia la seva primera lliga derrotant al Caja Segòvia en el cinquè i últim partit de la sèrie al Palau Blaugrana. Un any després, l'equip de Marc Carmona té la possibilitat de reeditar el títol. Per fer-ho, però, haurà de guanyar a Múrcia. És la millor final que podia somniar la LNFS. I cara a cara es tornaran a trobar els dos millors equips de futbol sala del món. Uns i altres, ElPozo i Barça Alusport, han demostrat que tenen les mateixes possibilitats d'endur-se aquesta lliga. El pols que van tenir en la fase regular ja va ser magnífic, però la final del playoff pel títol està sent un espectacle absolut. Avui, la lliga tindrà guanyador: ElPozo o el Barça Alusport.
El millor Barça de la història -qui ha guanyat 6 dels últims 7 títols en joc- s'ha trobat un òs al mig del camí. ElPozo està demostrant que mereix igual la lliga que els blaugrana. El projecte de renovació de Duda ja està consolidat guanyi o no aquest últim partit. Gréllo, Miguelín i Álex han respos amb escreix a les espectatives. Sobretot, Álex, el jugador de Cieza, qui està sent un dels culpables d'allargar el somni d'ElPozo en aquesta lliga. Kike Boned i el porter Rafa mantenen l'equilibri defensiu en un nivell altíssim i Dani Salgado, Saúl i Esquerdinha, somnien en acomiadar-se de Múrcia aixecant el títol. El brasiler ha desaparegut en aquesta sèrie final. De Bail, Bebe i Adri són el complement perfecte com a actors secundaris.
El Barça Alusport manté la mateixa consistència que l'ha dut a ser l'equip a batre en aquestes dues últimes temporades. I la final està sent renyida com ho va ser l'any passat contra el Caja Segòvia. Els blaugrana posaran punt i final a una temporada extraordinària. Passi el que passi, serà històrica amb tres títols a la butxaca. Però no ens enganyem. Guanyar aquesta lliga tindria una recompensa gloriosa.
L'equip de Carmona tindrà l'última oportunitat de superar a ElPozo, a qui ja ha eliminat a la Supercopa i a la Copa del Rei aquesta temporada. Cristian serà, amb tota probabilitat, el porter titular dels blaugrana. Ari i Lin arrosseguen molèsties però jugaran. Sergio Lozano, Wilde i Fernandao tornaran a ser claus en atac, però si el Barça Alusport vol ser campió, haurà d'estar més encertat en defensa. Aquí, Saad, Torras i Gabriel hi tenen molt a dir. Igor ha de recuperar la fortuna mentre que Javi Rodríguez ha d'encomanar el seu caràcter als companys.
La lliga es decidirà en petits detalls. ElPozo jugarà al límit explotant el seu bagatge ofensiu. L'equip de Duda es troba més còmode amb un ritme alt de joc, en un intercanvi de cops. El Barça Alusport, en canvi, buscarà més control i pausa. La clau tornarà a ser qui domini la pilota. Els blaugrana sense la pilota perden la brúixola. Sempre que l'han tinguda, han governat els partits. I aquest serà un factor clau.
El camí que han recorregut fins ara el Barça i ElPozo demostra la dificultat que té guanyar un títol. Que un cop sona el xiulet de l'àrbitre no compta ni el palmarès d'un ni de l'altre. Ni el pressupost d'un ni de l'altre. Aquesta final està sent un premi per al futbol sala. Una lliçó que, en temps de crisi i en una setmana on els despatxos de molts clubs hi haurà feina a dojo, ens ha de permetre enfortir el projecte de la LNFS i del futbol sala.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada