El Barça Alusport va presentar la seva candidatura a revalidar el títol de lliga amb una victòria històrica a Múrcia (3-5). Històrica per dos motius: primer, perquè els blaugrana no havien guanyat mai en 17 partits disputats i, segon, perquè ElPozo feia un any que mantenia la imbatibilitat al Palacio de los Deportes. Però aquest Barça és capaç de trencar amb tots els registres i ho ha assolit en la pròrroga després d'un partidàs ple de detalls de qualitat. L'equip de Marc Carmona va assaltar el fortí de Múrcia i va donar un cop d'efecte en el primer duel de l'eliminatòria. No només perquè s'ha adjudicat el primer punt en joc sinó perquè ho ha fet en camp contrari i ara jugarà dos partits al Palau.
El partit va començar amb més profunditat en atac d'ElPozo i amb un Barça Alusport amb una actitud més d'esperar que no d'actuar. Així, una brillant jugada de Dani Salgado -el millor dels murcians, al primer temps- va deixar en safata a Àlex per fer l'1-0. El mateix Álex va estar a punt de fer el segon, però el pal es va aliar amb el Barça.
Després d'assumir el gol matiner d'ElPozo, els blaugrana van iniciar el camí cap a la remontada. Es van treure la pressió del damunt i van buscar més la possessió de la pilota. Wilde, Lozano i Lin posaven a prova al porter Rafa, que responia amb molt encert. Igor va gaudir d'una oportunitat inmillorable, però la va enviar fora... l'empat s'ensumava. En ple atac d'ElPozo, l'equip de Carmona va executar un contracop de llibre que va permetre a Lozano empènyer la pilota al fons de la xarxa. La jugada la va començar Javi Rodríguez, que va assistir a Wilde i -molt generós el brasiler- va servir cap al búfal per fer l'1-1.
El Barça va agafar el timó del partit. Esquerdinha estava desaparegut i Miguelín apareixia en comptagotes. Qui no va voler passar desapercebut va ser Fernandao qui, recollint una assistència de Gabriel, va afusellar a Rafa fent l'1-2. El primer moment que emmudia el Palacio. Fins al descans, l'equip de Carmona va ser superior i Javi Rodríguez va poder fer el tercer. De fet, l'hauria marcat si no fos perquè Rafa era a la porteria. Els àrbitres van perdonar la targeta groga a Esquerdinha per aturar un contracop de Wilde mentre li agafava la samarreta.
En el segon temps, el partit es va desequilibrar i va afavorir més a ElPozo. L'equip de Duda va buscar un guió més arrauxat i va trobar l'empat en una jugada desgraciada en l'àrea blaugrana. Una centrada dins l'àrea que Igor la va enviar cap a dins però en la porteria equivocada. 2-2 i tornava el 'podemos'. L'empat va fer tremolar el Palacio que va creure en la remontada. Aleshores Cristian va assumir el rol, es va posar l'equip a l'esquena i va resistir l'embastida d'Álex, Kike i companyia. Les finals també les juguen els porters. I Cristian va estar providencial.
I quan ElPozo semblava capaç de posar-se per davant en el marcador, Lozano, un altre cop, decisiu. Jugada ràpida d'atac del Barça que finalitzava el búfal amb un xut sec per sota l'abast de Rafa. Aquest gol podia haver fet mal de veritat a ElPozo però, pocs segons després, Gréllo marcava el golàs de la nit (i un dels millors de la temporada!). El brasiler va clavar-li una sotana a Saad, va retallar l'entrada de Cristian i amb un toc precís va anotar l'empat (3-3). Descomunal. Hi havia partit.
El tram final la tensió va anar pujant de to. Esquerdinha veia targeta groga (hagués estat expulsat si l'àrbitre hagués aplicat correctament el reglament en el primer temps) i ElPozo intentava buscar aquell plus que té el Palacio de los Deportes. Amb cinc faltes cadascun, ningú volia assumir riscos. Miguelín va tenir el triomf a l'abast però el seu xut va estavellar-se al pal. Tocava pròrroga.
I aquí es va acabar tot. Només havien passat 14 segons quan la pissarra de Carmona tornava a fer de les seves: Fernandao, a boca de canó, superava a Rafa després d'un servei de banda executat per Torras. Aquest gol va obligar a Duda a fer vestir a Gréllo de porter-jugador. Amb el partit obert, Wilde va recuperar una pilota a mitja pista, va encarar el contrari, va aixecar el cap per veure si venia algun company desmarcat a l'altra banda i va etzibar un cacau per fer el 3-5. Els canoners s'apuntaven al carro: Lozano (2), Fernandao (2) i Wilde (1).
La gesta era a prop. Molt a prop. Més ho va ser quan Cristian va aturar un doble penal a Dani Salgado. ElPozo tirava la tovallola. Ni el factor pista ni les 6.500 'ànimes' a les graderies evitaven la primera desfeta. Primer punt al sarró. El repte de guanyar a camp contrari ja està assolit. Mèrit magestuós. Propera parada: Palau Blaugrana.
Continuo pensant que la sèrie no s'acabarà diumenge després del tercer partit. ElPozo que ha fet més punts de la història en una lliga encara té molt a dir. Això sí: tinc un desig: que torni Ari el més aviat possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada