dissabte, 30 de juny del 2012

Torna aviat, Carnicer

Carnicer Torrejón no jugarà la propera temporada a Primera Divisió de futbol sala. Així ho ha decidit el club que presideix Pepe Carnicer en un exercici d'honestedat i valentia, impropis en l'esport de competició. Els números no quadren i la decisió més assenyada ha estat renunciar a jugar en una categoria que s'ha guanyat a pols. És, alhora, la decisió més dolorosa però la més responsable. El projecte continua viu i tant debò només sigui un any a Segona. El futbol sala sense Carnicer no és el mateix. Millor pagar poc i al dia que no inflar pressupostos buits.

A Pepe Carnicer, a qui se l'ha criticat sempre per voler ser l'amo i senyor del 'seu' club, ha pres una decisió que a molts altres a qui es fan anomenar gestors esportius els hauria de caure la cara de vergonya. Cada estiu i durant 15 temporades consecutives ha fet el mateix exercici. Amb un pressupost ajustat ha reivindicat el futbol sala de projecció. Sí, s'ha atrevit a donar la possibilitat a molts jugadors sense experiència i joves a jugar a Primera.

Cada temporada ha regenerat a l'equip. Amb un límit salarial, Carnicer ha estat un exemple per a tots. Mai ha tirat la casa per la finestra. Sempre amb la mateixa estratègia. Potenciar els jugadors joves de l'entorn de la comunitat de Madrid i rentabilitzar el pressupost. La proposta de Carnicer ha tingut, a més, èxits poc valorats. Gairebé sempre ha trepitjat territori de playoff pel títol i Copa d'Espanya que no pas de permanència.

Esportivament ha estat un bressol de jugadors que suant la samarreta de Carnicer els ha permès ser un trampolí per fer el salt a d'altres clubs. Anteriorment van ser Prieto, Kita o Juanra, i actualment destaquen Rivillos o José Carlos. Jugadors que sense Carnicer potser mai haguéssin tingut l'oportunitat de donar-se a conèixer.

L'ADN de Carnicer es manté intacte. Jugaran a Segona i segur que el pas serà efímer. Torrejón perd l'elit però no la passió pel futbol sala. Amb Pepe Carnicer al capdavant segur que el projecte es mantidrà viu permanentment. És una figura que genera controvèrsia perquè no es casa mai amb ningú. Parla alt i clar. D'idees fixes, és, per sobre de tot, un apassionat del futbol sala. I aquest és un valor afegit que no tenen la majoria de gestors que treuen el cap quan hi ha diners i que desapareixen que han buidat la caixa. Gràcies per tot, Pepe. I torna aviat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada