I ara toca Rússia. L'últim esglaó i l'últim obstacle. Rússia s'ha classificat per la final sense fer massa soroll, però si hi havia dos equips favorits per disputar-se el regnat a Europa són les dues seleccions que s'ho jugaran tot en 40 minuts. Itàlia ha fet la transició cap a una selecció més autòctona i Portugal és molt lluny del potencial que havia tingut anys enrera. Només queda Rússia com la gran amenaça. Arriba a la final sent la selecció menys golejada i amb una dupla brasilera d'adopció (Pula i Cirilo) que s'haurà de lligar ben a prop.
Espanya guanyarà l'Eurocopa si juga com sap fer-ho. Espanya s'endurà l'èxit si escanya Rússia en cada rematada com ho va fer davant de Romania. El somni d'Itàlia va sobreviure per la manca d'encert de La Roja i la fortuna dels pals. Si no hagués estat així, Espanya hagués obtingut una classificació més oxigenada. Per tant, en la final no es pot perdonar.
Estic convençut que Espanya aconseguirà la victòria i mantindrà l'hegemonia a Europa. No hi ha millors jugadors al món que arreu de l'estat. I aquest és un valor a tenir en compte. Avui pot continuar la llegenda dels qui la van començar. A tots ells, una porció de la medalla també serà seva.
I només un desig més personal. A banda del títol col·lectiu, hi ha un premi individual que Jordi Torras té a l'abast. El blaugrana pot convertir-se en el MVP de l'Eurocopa. Ha marcat 5 gols i està empatat amb el croat Dario Marinovic, que jugarà pel tercer i quart lloc contra Itàlia. Torras mereixeria aquesta distinció i tan debó avui tingui més encert que en el partit de semifinals (#TorrasMVP).
Sortiu i disfruteu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada