Benicarló, caiguda lliure de l’elit

És la crònica d’una mort anunciada. Coincidint amb el dia dels enamorats, Benicarló FS presenta el seu desamor amb l’elit. La greu situació econòmica que viu l’equip cadufer l’ha portat al precipici. La junta gestora fa oficial la seva desaparició a la LNFS i anuncia que dissabte ja no reprendrà la competició de lliga a Lugo. La decisió la va prendre l’assemblea del club amb el vist-i-plau de la junta gestora. Enrere queden vuit temporades consecutives a l’elit del futbol sala espanyol.

Segons algunes fonts, Benicarló FS arrossega un deute de 500.000 euros. El projecte se sustentava per patrocinis de la Diputació de Castelló i l’Ajuntament de la ciutat i la manca d’ingressos ha provocat el fatídic desenllaç. El club esperava l’ingrés de 210.000 euros d’un conveni amb l’Aeroport de Castelló que s’havia de fer-se efectiu el 21 de gener, segons informa El Periódico Mediterráneo.

Benicarló, una ciutat petita al costat de Castelló, ha patit les conseqüències d’una mala gestió econòmica que tenen com a inici de la desaparició a l’expresident del club, Ximo Bel. Mentre l’economia era saludable, Bel va complir el seu somni personal: situar Benicarló en el mapa. Ell va crear un imperi (de comunicació, també) a l’entorn d’un equip de futbol sala. El projecte va ser rendible mentre Diputació i Ajuntament finançaven al club a través de convenis.

Quan la crisi ha tancat les aixetes de les administracions, els clubs que no porten els números al corrent, els acaba passant factura. El que ha passat a Benicarló ja havia passat a altres clubs de futbol sala. No es pot estirar més el braç que la màniga.

El problema és que molts dels dirigents de clubs no són conscients que un projecte esportiu s’ha de basar en els recursos reals. Tothom somnia en tenir un equip punter, que es classifiqui entre els vuit primers i jugui la Copa i els playoff pel títol de lliga. Però això té un risc: si no tens un potencial econòmic rentable i la teva plantilla té més deute que ingressos, a la llarga, el temps no perdona. És com una gota malaia.

La bombolla ha petat a Benicarló. I estaria bé que si hi ha clubs a Primera que trontollen econòmicament que facin una reflexió i decidir què prefereixen: jugar a Primera i intentar mantenir-se sense passar angoixes econòmiques o lluitar per ser entre els millors estirant més el braç que la màniga? Aquest és l’acte de responsabilitat més gran que pot prendre una junta directiva. La resta és indiferent.

Les petites decisions que es prenen en cada club acaben donant prestigi o desprestigi a l’esport. Que Benicarló renunciï a mitja temporada ofegat pels deutes és un revés per la LNFS que taca la bona imatge d’una selecció que acaba de guanyar l’Eurocopa i que mereix el Premi Príncep d’Astúries.