A la lliga, ElPozo Múrcia està exigint al màxim l'eficàcia d'imbatibilitat del Barça Alusport. Després de 20 jornades mantenen un pols insuperable i a l'espera del que faci ElPozo a Tudela la setmana que ve, tots dos jugaran un duel determinant el 17 de març al Palacio de los Deportes. I ho faran després de jugar-se el segon títol de la temporada: la Copa d'Espanya a Logronyo.
L'equip de Marc Carmona ha hagut de superar-se a sí mateix en dues sortides de nivell: Manacor i Saragossa. I el més dur, en només dos dies de marge. La golejada al Manacor a la lliga (2-7) i va demostrar que no hi ha cap partit calcat. Gràcies a l'encert des dels penals -aquest cop va ser Cristian qui el va aturar!- va certificar el bitllet per a les semifinals. Un moment per a respirar fons perquè durant molts minuts el campió va patir de valent al Palma Arena davant un Manacor motivadíssim. Si el Barça Alusport alça, per segon any consecutiu, la Copa del Rei caldrà fer memòria i recordar l'aturada de Cristian a Manancor. Que ningú ho oblidi!
Després de la despesa física i mental que va suposar l'eliminatòria a partit únic a Manacor, ja l'esperava un altre test de nivell: el Siglo XXI de Saragossa. La samarreta blaugrana i la trajectòria impecable dels de Carmona està alimentant als rivals i a les seves aficions a donar un valor afegit al partit. Les xarxes socials de Saragossa bullien esperant el Barça a la capital aragonesa (amb esportivitat, clar). Tots busquen el mateix botí: trencar la imbatibilitat dels blaugrana.
La plantilla del Barça Alusport ja sabia el que es trobaria. Un equip fort, amb jugadors de talent i disposats a fer-los córrer fins al final. Ara bé, amb qui no s'hi comptava era amb la parella arbitral Ponce Medero i Redondo Arenales. Els àrbitres no van xiular amb el mateix criteri. Tant que els blaugrana van patir dos doble penals al primer temps (que va aturar Paco Sedano a xuts de Nano Modrego i Joan), l'expulsió de Saad a la represa i un penal injust de Jordi Torras. La primera falta assenyalada a favor dels blaugrana no va arribar fins avançada la segona part.
La grandesa d'aquest Barça és que supera tots els obstacles i les adversitats que se li posen al davant. I a Saragossa ho va tornar a demostrar. El guió del partit va ser espectacular. I el final, preciós. Els blaugrana aguantaven el resultat ajustat (2-3) fins que, en l'últim minut, Nano Modrego empatava fruit d'un penal injust. Però la fe i la valentia de l'equip campió va permetre a Torras fer el 3-4 definitiu quan només faltaven 7 segons pel final. Un gol que pot va valer el seu pes en or. Com el que va marcar Lozano a Torrejón.
La temporada passada el Barça va ser campió de lliga gràcies, sobretot, per tenir el factor pista a favor. Una condició que els blaugrana persegueixen amb ElPozo i que no volen desaprofitar. L'equip haurà de repostar aquests dies que Carmona els ha donat festa. Ara descansaran de la competició i hauran de centrar-se en la Copa d'Espanya. No jugaran fins el 7 de març en un partit a vida o mort davant el Caja Segòvia. Un temps necessari i vital per recuperar forces. Ha passat una setmana clau. I el Barça continua viu. Ben viu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada