El Barça Alusport va donar una lliçó de coratge i amor propi a Manacor. L'equip blaugrana va demostrar que la pressió és un recurs que dóna els seus fruits. I pressionant gairebé a tres quarts de pista, el Barça va esquinçar el somni dels illencs amb un recital (2-7). Dels set gols, quatre van ser fruit de la pressió del conjunt de Marc Carmona. I això diu molt d'un equip que va fer història la temporada passada i que manté la mateixa gana per seguir aspirant a tot. Era un partit trampa, però no va ser una advertència abans de jugar.
En un primer temps molt disputat, el Manacor va ser capaç d'avançar-se en el marcador quan Paulinho va aprofitar, gairebé, l'única errada defensiva del Barça en tot el partit. Quedava molt partit i pels mèrits d'uns i altres, els blaugrana no mereixien anar per darrera en el marcador. I abans del descans, quan fa més mal, va capgirara el resultat. Una assistència estratosfèrica de Wilde (no només sap marcar gols) la va definir amb precisió Torras. El MVP de l'Eurocopa continua en ratxa. I pocs segons després, una errada clamorosa de JC López va donar en safata el gol a Gabriel. Aquest va ser l'únic regal del Manacor. No podem caure en la temptació d'assegurar que el Barça va guanyar pels demèrits del rival. Si el Barça no hagués pressionat com ho va fer, ofegant la sortida de la pilota del Manacor, el resultat hagués estat un altre.
A la segona part, recital del Barça. Lin feia l'1-3 anant a pressionar al rival gairebé dins l'àrea i sent oportunista. En ple domini blaugrana, JC López va retallar diferències (2-3), però Wilde, també pressionant, va marcar dos gols més pressionant al rival i sent altament definidor en atac. Fins i tot, Saad (amb la dreta!) i Gabriel (autor de dos gols) van contribuir a la golejada després de grans transicions en atac.
El retorn a la competició tenia una prova exigent, però el líder va sortir reforçat de Manacor amb nota alta. Dimecres, també al Palma Arena, els blaugrana s'ho jugaran tot a una carta el bitllet per a les semifinals de la Copa del Rei. A partit únic. I que ningú es pensi que serà un passeig militar. El Manacor té l'espineta clavada i la millor oportunitat la té al cap de tres dies. Cautela i amb ambició.
Del partit només una crítica a MarcaTV. Sergio Lozano és un jugador brutal, però davant el Manacor no va ser el millor jugador del partit per endur-se el rellotge Time Force. Només entenc aquesta distinció, si MarcaTV volia agrair-li els dos gols que el jugador va fer en la final de l'Eurocopa i que van servir a Espanya per tornar a ser campiona d'Europa. Ara, per a gustos, colors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada