A la final amb fermesa

Espanya ja ha aconseguit el seu primer objectiu: ser a la final de l'Eurocopa. Ha guanyat per la mínima (1-0) amb tot mereixement davant una Itàlia molt poruca. No serà un partit que es recordarà pel joc, sobretot en el primer temps, però Espanya ha demostrat una capacitat defensiva exquisita que li ha valgut el passi per a la gran final.

M'esperava molt més d'Itàlia, sobretot després de veure el magnífic plantejament que va exhibir davant de Portugal en quarts de final. Però els azurri s'han anat diluint a mesura que va transcórrer el partit. Jugar davant La Roja els va intimidar. Encara que el primer temps ha estat més igualat, en el segon Espanya va merèixer més sort. Va enviar tres pilotes a la fusta i el porter Mammarella va fer fins a set aturades de molt mèrit.

És cert que Luis Amado ha demostrat, per enèsima vegada, perquè porta tants anys sent la referència defensiva de la millor selecció del món. Davant Itàlia ha aparegut sempre. Com Aicardo que està en ratxa i un xut amb l'esquerra ha estat suficient per aconseguir el triomf.

Espanya ha preferit defensar al límit amb màxima precisió que anar de porteria a porteria. Itàlia li va deixar tot l'espai per tenir la possessió de la pilota. Alemao ha posat les idees, Lozano ha aportat serrells de la seva qualitat i només ha faltat l'encert en atac per no patir fins al final.

La final està aquí. El dissabte davant Rússia (21h, Energy) Espanya té l'ocasió de sumar un títol més (la quarta consecutiva). Rússia, que fins avui havia jugat al tran-tran, s'ha destapat amb una exhibició de la dupla Cirilo i Poleixi en un primer temps per emmarcar. Espanya ha superat amb nota la semifinal. Només falta un últim pas. La glòria està més a prop.