Carmona, en essència

BarçaTV emet, aquests dies, un treball excel·lent que despulla la figura de Marc Carmona, l'etern entrenador de la secció de futbol sala blaugrana que ha elaborat, de forma brillant, la periodista Berta Brau. Un document visual, amb ritme i pausa, que repassa la trajectòria de Carmona al capdavant del projecte més ambiciós de la història de la secció.

El 'Porta 104': 'Carmona, en essència' és una mostra més d'entendre un estil de fer periodisme que ha permès situar la televisió blaugrana com a referent per als aficionats culés.

El reportatge batega al ritme cardíac d'un partit d'alt nivell. Comença amb el protagonista fent un cafè repassant els diaris al cor de Sarrià. Transcórre en la mateixa intensitat que el personatge durant la setmana. Primer, ens descobreixen les cares del staff tècnic en una trobada a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. Allà, tots reunits, preparen el proper partit. Carmona avala el seu equip -on destaca Albert Canillas, la seva mà dreta com un autèntic especialista en elaborar les jugades d'estratègia- i considera, com diu en el reportatge, que "per ser en aquest equip s'ha de tenir un plus de barcelonista sinó es fa difícil compaginar l'horari amb la vida familiar".

El reportatge avança a ritme dels entrenaments setmanals. Però l'essència de Carmona arriba, com per a qualsevol esportista, el dia de partit. Es confessa "home de costums" i és el primer d'arribar al Palau. El tècnic dóna l'última xerrada als seus jugadors amb imatges de l'equip rival i defineix el video com a "eina imprescindible". Els jugadors l'escolten, Javi Rodríguez menja xiclet i Wilde puntualitza alguna indicació sobre el rival. És un moment íntim del vestidor que l'espectador descobreix. S'acaba la xerrada i els jugadors surten a escalfar abans de l'inici. Al Palau, Barça-ElPozo. Buf!

El document s'accelera quan la pilota comença a rodar. La intensitat enganxa al telespectador que es combina amb la veu de la locució de Barça TV. Comença un teva-meva entre el que passa a la pista i a la banqueta. Fins i tot, s'inclouen comentaris amb micròfon inclòs de Marc Carmona (de qui en defuig sempre). La imatge del tècnic donant un cop a la banqueta després d'encaixar un gol de l'equip rival també demostra que la serenor es trenca en moments puntuals. S'acaba un partit trepidant i Carmona felicita a tothom. Del primer a l'últim. A companys i rivals.

Però, s'ha acabat el ritual? No. El tècnic confessa que després d'un partit li costa agafar el son i demana que "l'emprenyin poc". La família ho sap. I ell explica que fins el proper entrenament (el primer de la setmana) no es tanca el partit. Sensacional.

A banda de la pilota, el reportatge ens deixa un detall més. Quan ens descobreix al Carmona pare (de tres filles) i "quan pot" va a veure a la seva filla Judit que juga a bàsquet. El tècnic de Sarrià admet que vol "transmetre els valors de l'esport" a les seves filles i en destaca "l'esport en equip". El document acaba amb una imatge tendra: Carmona surt del Palau acompanyat per la Judit.

S'acaba el partit i la setmana. Però segur que el tècnic ja estaria pensant en el proper partit. Com diu ell "no hi ha cap interruptor que et permeti desconnectar dues hores".