Sedano és un porter d'una pasta diferent. Procedent d'una gran escola -la de Móstoles- s'ha convertit en un dels porters de referència del futbol sala espanyol. A Móstoles, que té una escola formativa de futbol sala, se'l considera un dels tres millors porters que presumeix la ciutat: David Cobeño i Iker Casillas. Sedano es va forjar a l'elit amb aquell Móstoles duríssim. De la mà dels germans De la Cruz, la ciutat madrilenya va viure la seva millor època a Primera Divisió. El pavelló El Soto de Móstoles era un dels escenaris més incòmodes per als equips rivals. Va ser allà on Paco va créixer com a porter, juntament amb el seu germà Kikillo, hàbil i espontani, que actualment juga al Manzanares (Segona Divisió).
Després de 7 temporades li va arribar l'oportunitat de jugar en un dels clubs grans. I d'això ja n'ha passat 5 anys. Comparteix amb elegància la porteria amb Cristian i en aquests anys han jugat gairebé la meitat de partits cadascun. Una porteria on no hi ha ni titular ni suplent. Carmona ha sabut gestionar bé aquest aspecte que, massa sovint, suposa un maldecap per la majoria d'entrenadors. La renovació de Sedano també té un valor afegit del bon rotllo que impregna el de Móstoles al vestidor culé. I aquest aspecte, a l'elit, també hi juga un factor decisiu.
Tot i tenir actuacions destacades, a Paco Sedano i el Barça l'uneixen un partit. Semifinals de la Copa d'Espanya 2011 a Segòvia. Tanda de penals. Sedano atura dos penals i classifica el Barça per a la final. Seria la consecució del primer títol oficial de la secció de futbol sala. La imatge aturant el penal i marxant directe a celebrar-ho amb els Dracs quedarà per la història. Amb Paco, el Barça Alusport no perderà mai el somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada