Barça-Inter, es pot demanar més?

Barça Alusport i Intermovistar juguen, aquesta tarda, la primera semifinal de la Copa d'Espanya de futbol sala. El vigent campió contra el rei de Copes. El líder intractable contra el candidat a l'ombra. Els dos millors equips del planeta s'enfronten, cara a cara, a Logronyo en un duel que promet ser apassionant. Però caldrà gestionar bé el partit. Al Barça Alusport li convé més control, posessió de la pilota i, sobretot, paciència. Inter, en canvi, prefereix un joc embogit, elèctric i d'anada i tornada. Dos estils antagònics però amb jugadors que poden marcar la diferència en qualsevol moment. Final anticipada? Sense cap dubte.

El passi a les semifinals va ser més assequible del que s'esperava. El Barça Alusport va jugar a un gran nivell tot i que amb reserves. Marc Carmona sap que l'equip s'ha de buidar en cada partit perquè és un tot o res, però la impressió que es va veure davant de Caja Segòvia és que la gestió de l'esforç estava molt ben guionada per arribar amb forces fins a la final. Avui, però, crec que no hi haurà temps per pensar en la final. Davant d'Inter, s'haurà de donar tot i més.

El Barça Alusport no necessita carta de presentació. La majoria dels jugadors es troben en un gran moment. Entre ells, el gran capità. L'entrada de Javi Rodríguez a la pista -inèdit a la primera part- va ser determinant. La seva mobilitat va desequilibrar la defensa del Caja i va fer una aportació lloable.
A aquests jugadors es nota que no només els agrada guanyar sinó que també disfruten a la pista.

La màquina verda es presenta en aquesta semifinal en el millor moment de la temporada. Les incorporacions de Tobe i, sobretot, Bateria, han fet més fort l'Inter. La maneta davant d'ElPozo l'hi ha fet créixer l'autoestima. És un equip molt potent, on Mati exerceix de líder i encomana la seva empenta als seus companys. I si Luis Amado no juga (que jugarà) apareix Juanjo, que a les semis, va fer una exhibició. Té moltes individualitats però l'Inter és la força del conjunt. Contra ElPozo no van tenir rival. Avui serà molt diferent.

Avui no compten les estadístiques. Ni tan sols la diferència entre uns i altres a la lliga: l'Inter és a 17 punts del Barça a la classificació. Barça i Inter s'han vist les cares dues vegades aquesta temporada amb un balanç desfavorable als blaugrana. Van perdre la final de la Supercopa d'Espanya (3-4) en l'única derrota de la temporada i van empatar (1-1) en partit de lliga a Alcará de Henares. A la tercera serà la vençuda?

Aquest Barça-Inter té un regust a Barça-Madrid. Dos projectes sòlids, amb les millors plantilles de la lliga i, possiblement, amb els dos millors equips del planeta. L'única diferència la marca José María García. La imatge del periodista dins del vestidor d'Inter abans del partit és surrealista.

Tres apunts de la #CopaLNFS:

1 Carnicer: Sí, va caure als penals però va merèixer alguna cosa més. És un club petit, de pressupost ajustat i amb un president-entrenador peculiar. Però cal felicitar-lo per la seva aposta cega i obstinada per aquest esport.

2 Mario Rivillos: És un jugador extraordinari. Sí, però compte! Té molt talent, però és jove. Si no se'l deixa créixer es pot acabar amb la seva carrera esportiva. Discrepo de certs comentaris gratuïts de col·legues de TV. Els mateixos que ara l'adoren, seran els primers de trinxar-lo quan no rendeixi com se n'espera. 

3 Sepe: Un gol de l'exblaugrana va classificar a Talavera per les semis. A Triman Navarra li va faltar la tensió necessària perquè es va pensar, abans de jugar, que ja ho tenia fet. És una de les grandeses de la Copa. I el gol de Sepe, un premi a la seva feina.