El Barça desperta a l'Inter

Havia de ser un partidàs... i ho va ser! El Barça Alusport va jugar un dels millors partits de l'era Carmona i va segellar el seu passi a la gran final de la Copa d'Espanya de futbol sala. I ho va fer per la porta gran. Sense cap discussió. Amb golejada final (4-1). Amb una defensa gairebé perfecta, Cristian reivindicant-se com a substitut de Luis Amado a La Roja i una pressió asfixiant en la sortida de la pilota d'Inter, el Barça Alusport va demostrar que, ara com ara, està un esglaó més amunt que el rejovenit Intermovistar.

L'equip verd, que arribava farçit de moral després de la 'maneta' a ElPozo, mai va poder imposar el seu estil davant un Barça Alusport molt seriós. Liderat per Mati, Inter va voler desajustar el control blaugrana amb un joc més vertiginós, però no ho va aconseguir mai. L'equip blaugrana no va perdre mai la compostura. Va tenir la pilota quan la va voler i va portar sempre el pols del duel al seu costat.

El gol inicial de Lozano va ser la carta de presentació del Barça. L'equip blaugrana va començar fort i ferm. Però, com va succeir a la Supercopa, Inter va empatar mitjançant Ortiz aprofitant-se de l'únic error de la cobertura culé. Per cert, l'assistència de Mati en el gol d'Inter va ser una obra d'art. Amb l'empat, es va veure al millor Inter. Va tenir dues ocasions per avançar-se en el marcador (dues pilotes al pal, d'Eka i Mati) i aquí es va acabar tot. Abans del descans, la pissarra de Carmona va treure els seus fruits i en una jugada d'estratègia (amb Fernandao i Torras com coprotagonistes), Igor va anotar el 2-1 que donava tranquil·litat al conjunt català.

En el segon temps, el Barça Alusport va donar una lliçó extraordinària fins a desquiciar al seu rival. Amb el marcador a favor, va preferir baixar la intensitat del duel i portar la iniciativa amb més pausa. A menys velocitat, Inter li faltaven recursos per a la remuntada. I a força de carregar-se de paciència, els blaugrana anaven desinflant el globus verd. Ni Mati ni Bateria inquietaven. L'espectador preferia un duel més elèctric com en alguna fase del primer temps, però el Barça només pensava en arribar a la final. I quan més desgastat estava Inter, va arribar la sentència amb gols d'Ari i Torras.

Després, despropòsit arbitral (molt pèssima l'actuació dels 'Peña' en la segona part) i molts dubtes a l'Inter. Després del 5-0 als quarts, ningú esperava un final així. La màquina verda ha donat símptomes de resurrecció en aquesta Copa, però el pla renove necessita més temps i, sobretot, lideratge des de la banqueta.

El Barça Alusport va exercir, amb mestratge, d'equip gran. L'actual campió de Copa segueix creixent amb gana de títols. A Logronyo pot caure la segona Copa d'Espanya de la història. Només queda l'últim obstacle: Lobelle de Santiago.