Pinzellades de la Copa

La Copa d'Espanya ha tornat a demostrar que el futbol sala és un esport creixent i atractiu per als espectadors. Tot i no ser a Logronyo, la impressió copsada des de la distància és que la Copa ha tornat a ser una festa i que el futbol sala no decau entre els aficionats. I això, quan la conjuntura econòmica actual és la pitjor dels últims anys, té encara més mèrit. Cal felicitar públicament l'esforç que fa la Lliga Nacional de Futbol Sala (LNFS) i, especialment a María Rodrigo, perquè la Copa sigui un exemple de bona organització d'esdeveniments esportius d'elit.

Crítiques al sorteig? La decisió de fer un sorteig pur entre els 8 participants ha obert un debat entre els jugadors, entrenadors, directius, periodistes i aficionats del futbol sala. El sorteig de la Copa de Logronyo va emparellar als quatre primers classificats en una banda del quatre i els quatre següents, en l'altra. Quin sentit té classificar-se entre els quatre primers? Cap si és sorteig pur.

Es guanya en emoció. L'emparellament entre els teòricament més forts per un costat i els menys forts per un altre ha fet que la Copa guanyi intensitat des del primer dia. El doble duel Caja Segovia-Barça i ElPozo-Inter va ser espectacular. Ara bé, tampoc va decebre el Carnicer-Lobelle i el Triman Navarra-Talavera. En altres edicions, hi havia poques sorpreses i els teòricament favorits es creuaven directament a les semifinals. Abans l'interès de la Copa creixia a semifinals i, sobretot, en la final. En aquesta Copa hi ha hagut expectació des de quarts.

Grans audiències televisives. El futbol sala és un producte televisió rentable. Té tirada entre els espectadors i cada vegada són més mitjans els que es bolquen a emetre partits. Aquesta Copa n'ha estat un exemple. MarcaTV, BarçaTV, La Otra (Telemadrid), TVG2 y Esport 3 (TV3) han fet una gran cobertura i ha fet registres d'audiència que superen, de llarg, l'handbol i s'igualen al bàsquet. Mentre l'ACB pateix amb les audiències, la LNFS continua creixent.

La tria del MVP. Va ser la pitjor decisió del torneig. No pas perquè el porter de Lobelle, Álex no hagués fet un bon partit a la final. Sinó perquè el més lògic és que el premi sigui per un jugador de l'equip campió. I a més, sent objectius, el porter del Barça, Cristian la va merèixer més que ningú. El seu paper en els tres partits a la Copa l'avalen. Segons he pogut saber, els periodistes van donar el seu vot al final del temps reglamentari. I perquè no van esperar a fer-ho després de la pròrroga? En 5 minuts van passar moltes coses. Lozano va fer 2 gols i en sumava 5 en 3 partits (podria merèixer la distinció, no?). Potser caldrà polir-ho per l'any vinent.
  
El paper de les aficions. Un dels reptes que tenen els clubs i la LNFS en properes edicions de la Copa és la mobilització de les aficions. Cal plantejar una estratègia econòmica per afavorir l'assistència de molts més aficionats de tots els equips a la Copa. S'ha de veure més color a les graderies. Només s'ha vist grups reduïts d'aficionats dels 8 equips, però amb preus més econòmics, els clubs podrien atraure més aficionats.

Saragossa, una bona seu. Desconec si la LNFS ha fet oficial la seu de Copa d'Espanya la temporada vinent. S'ha filtrat que el Palau d'Esports Príncipe Felipe de Saragossa podria ser-ne la seu del 2013. Si és així, bona elecció. És un dels millors recintes esportius que hi ha arreu de l'Estat. Ara bé, la directiva del Barça Alusport faria bé de demanar-ne l'organització. A Barcelona no s'ha disputat mai cap torneig d'alçada com una Copa d'Espanya i seria un bon reclam per enfortir el futbol sala.