Segòvia no només viu de l'aqüeducte. També ho fa del futbol sala. Té un dels clubs amb més solera del futbol sala espanyol i té una filosofia de club exemplar. Segòvia ha estat una gran escola d'on han nascut grans jugadors i també d'allotjament de molts altres que han fet del pavelló Pedro Delgado una de les pistes més respectades de l'estat.
Aquesta ciutat ha estimat el futbol sala des del primer dia. I fruit d'això, el Caja Segòvia és, encara, un dels club punters a Espanya. Ho va demostrar la temporada passada caient en l'últim alè al Palau davant el Barça. Això sí, ja no hi són tres peces bàsiques d'aquell equipàs: Tobe (Inter), Esquerdinha (ElPozo) i Sergio Lozano (Barça). Curiosament, una peça ha acabat en els tres equips més potents de la LNFS.
Segòvia sempre ha estat el bressol del futbol sala. Allà han sorgit jugadors fabulosos fruit d'una dedicació plena a la cantera. El més recent és el cas d'un àngel: Lin. El jugador, després de despuntar al Caja, ha acabat sent l'spider del Palau. L'última perla és Borja Díaz. La temporada passada ja va ser nomenat jugador revelació per la LNFS i els equips grans comencen a disputar-se'l per la temporada vinent. I no ens oblidéssim de David Ruiz o Sergio, que ja se'n parlarà ben aviat.
I així és la filosofia a Segòvia. Un club que aposta per la formació i pel reciclatge. Tant és que s'hagin fet a Castella com que no, però sempre aposten per un producte de qualitat. Un equip que li és igual l'edat prematura dels seus jugadors. Els interessa més la qualitat i el talent que l'experiència. I els exploten fins a embogir als clubs amb més pressupost. I quan el millor jugador se'n va, ja n'hi ha d'altres que despunten. Aquest és el secret a Segòvia.
Fa més d'una dècada que no alcen un títol. L'últim va ser la Intercontinental (2001) davant l'Atlético Mineiro. Però arriben a la Copa d'Espanya amb la màxima il·lusió. Saben que el repte és gran: el Barça Alusport. El mateix equip que fa uns mesos va desfer-los la il·lusió de guanyar la lliga. Buscaran la revenja a la pista. I la Copa és molt trapella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada