Mercat amb excedent

Mentre els clubs fan el possible per obtenir els recursos econòmics necessaris per afrontar amb garanties la propera temporada, les renúncies de Carnicer Torrejón, Talavera, Granada i Martorell han situat al mercat a una munió de jugadors i entrenadors que busquen un nou destí. A l'espera de confirmar-se els equips que jugaran a Segona, els professionals de futbol sala -amb agents o sense- intensificaran la pressió cap als clubs disposats a fitxar per buscar alguna sortida. Si no, el futur passa per anar a jugar a altres lligues d'altres països.

El mercat té superàvit de jugadors i entrenadors. Però falta el més important: diners per invertir. Jugadors com José Carlos, Mendiola, Rober o Mario Rivillos (Carnicer); Kel, Justo Cáceres, Nando i Sepe (Talavera); Isco, Uge, Pipe o Sergio Ribero (Granada) i Julio López, Pol Gomar o Marc Areny (Martorell) són alguns exemples de professionals que és impensable no veure'ls lligats al futbol sala d'elit. Però hi ha una llista inacabable de grans jugadors, de més o menys qualitat, que també esperen la seva oportunitat.

A aquesta llista cal afegir aquells jugadors que els clubs volen desprendre's per abaratir el pressupost per la pèrdua del patrocinador principal. És el cas de Caja Segòvia i Lobelle Santiago, de qui marxen jugadors de pes com Cidao, Borja Blanco, Aicardo, Rubi i Palmas, respectivament.

I si hi ha superàvit de jugadors, a Espanya hi ha un ventall d'entrenadors que es troben allunyats de la banqueta i busquen un forat. És el cas de Bruno García (Granada), Raúl Acebo (Manzanares), Chema Jiménez (exInter), Andreu Linares (exBargas), Víctor Acosta (exRíos Ribera Navarra), Carlos Sánchez (exTalavera) o Sergio Mullor (exMarfil). Tècnics de qualitat contrastada que es troben a l'espera d'una trucada o d'una oferta mínimament acceptable.

L'únic equip que està animant la lliga és Ríos Renovables Navarra. El conjunt de Tudela està fent un projecte ambiciós en plena trencadissa econòmica i dibuixa un equip preciós amb Nano Modrego, Rubi, Palmas i Pato, a la banqueta. La resta, està sent força previsible.

El futbol sala es troba en un moment delicat, però com la resta d'esports. La projecció que ha tingut en els últims anys s'ha vist frenada per la crisi i hi ha molts jugadors i entrenadors que corren el risc de quedar-se a l'atur. Dels casos més surrealistes que s'han viscut ha estat els de Cidao i Saúl Olmo. Tots dos ja s'havien compromès amb el nou projecte de Granada a Primera Divisió i han vist com se'ls fonia l'acord abans de ser presentats per la renúncia del patrocinador, Oxipharma. Saúl ja ho té pràcticament resol a Itàlia i Cidao, si cedeix amb les seves pretencions, no tindrà cap dificultat per trobar equip.

L'excedent de jugadors i tècnics és una altra conseqüència d'aquesta lliga. Amb la reducció de clubs a Primera i amb la possibilitat que també passi el mateix a Segona, hi ha una bossa gran de professionals al mercat que queden al marge. És una llàstima per tots aquells que han lluitat molt per arribar fins aquí i ara se'ls trenca el somni. Una pèrdua irreperable que no ha d'impedir que el futbol sala pugui seguir creixent.