Dani Salgado i la il·lusió

Dani Salgado torna a casa. Santa Coloma de Gramenet acull a un dels seus fills pròdigs per reedreçar el vol d'un club que ha jugat massa en foc en les últimes temporades amb el fantasma del descens. El carisma de Salgado ha de ser un punt d'inflexió per aixecar l'ànim d'una afició que espera recuperar la seva millor versió. A Dani no l'espanten els reptes. No lluitarà per guanyar la lliga, però sí que ha de ser el líder d'un Marfil que ha de tornar a trepitjar el territori de playoff pel títol. Torna Salgado i la il·lusió al Jacint Verdaguer.

Ningú qüestiona que Santa Coloma és la ciutat per excel·lència del futbol sala a Catalunya. Fins i tot, és una de les places de l'estat espanyol -amb el permís de Segòvia- on es treballa millor la base. I Dani Salgado és un producte fet a Santa Coloma. Un jugador especial que conté tots els ingredients que porten en l'ADN colomenc: sang, passió, astúcia i genialitat. Nens criats pels carrers d'una ciutat integradora. D'allà han aparegut els Ñeco, Javi Rodríguez, Jordi Sánchez o Óscar Redondo, però la llista és llarga. Molt llarga.

Però que ningú s'enganyi a Santa Coloma. No es pot reivindicar als quatre vents l'aposta per la cantera quan el pes de l'equip s'ha fet amb jugadors fitxats d'altres clubs que no han rendit al nivell que s'esperava. Marcos Vara, Geison, Rafa López o Hugo Sánchez (pretès, ara, per Burela) són quatre exemples clars. O de Sergio Mullor, qui no va quatllar dins el vestidor i se li va perdre la confiança en una segona volta per oblidar. Ells representen un toc d'atenció a la gestió esportiva de Marfil amb qui ara ha apostat fort per un jugador dels que no fallen mai. Una assegurança: Dani Salgado.

És cert que cal agraïr a Vicenç Garcia que segueixi retroalimentant la seva passió pel futbol sala. És d'aquells a qui algun dia l'Ajuntament de Santa Coloma hauria de plantejar-se la possibilitat de fer-li, com a mínim, un homenatge o dedicar-li un carrer. La seva il·lusió i, no ens engayem, els seus diners es tradueixen en aportar uns valors a la ciutat i a situar-la en el mapa a nivell esportiu. Però per no perdre a Garcia cal encertar en la política de fitxatges. I aquesta és una tasca que recau en la gestió esportiva.

Marfil Santa Coloma vol començar de zero amb Dani Salgado i oblidar, sobretot, el calvari i els neguits dels últims anys. Tant debò el 'pitbull' mossegui més que mai i transmeti allò que va aprendre quan ell era un cadell, d'Óscar Redondo. Qui ho havia de dir. El deixeble substitueix el mestre. Però el deixeble s'ha fet gran. Torna a Santa Coloma amb dos fills sota el braç per iniciar una etapa on el repte serà el seu lideratge.

A Múrcia només li ha faltat els títols. Li ha impedit trobar-se amb el millor Barça de la història. Però ha deixat emprempta. Ha fet una gran temporada i una final per treure's el barret. Però res de nou. Així és Dani Salgado. Un fenòmen. D'aquells capaços d'aixecar-te del seient. Martorell, Benicarló i Múrcia. Però res com a casa. L'orgull colomenc està cotitzant a l'alça amb Salgado.

El lema 'Junts amb il·lusió' té força. I té una segona lectura. La il·lusió que desperta l'arribada de Dani Salgado és enorme. Sí, però en el projecte de Marfil hi ha de remar tothom. Del primer a l'últim. Salgado és un. I el lema diu 'Junts', que vol dir tots. A dins i fora de la pista. Tant debò el Jacint Verdaguer recuperi la seva millor versió i torni a ser una pista inexpugnable. Una plaça on s'ha de suar de valent per guanyar. Un lloc diferent a la resta. Propi de l'ADN de Santa Coloma. A l'estil Garcia.

Amb Dani Salgado la festa està assegurada. Doncs que comenci!