El Barça Alusport jugarà una altra final: la Copa del Rei, el 23 de maig a Antequera davant ElPozo Múrcia. Els blaugrana van aconseguir la classificació no només superant l'eliminatòria a doble partit davant l'Inter sinó guanyant, també, la tornada al Caja Madrid d'Alcalà d'Henares (2-3). L'equip de Marc Carmona va jugar un partit molt sòlid davant un Inter que va somniar en la classificació amb un joc a comptagotes. Els desitjos de remontada van ser un bon alicient per omplir el pavelló d'Alcalà i res més. L'equip de Carmona va ser molt superior a un Inter que només va viure del partit magistral del porter Juanjo i l'encert golejador d'Eka. El Barça, en canvi, podia haver sentenciat l'eliminatòria al descans i ho va fer a la segona part.
En un partit molt seriós, els blaugrana van tornar a llegir a la perfecció el desenllaç de l'eliminatòria. Inter va sortir embalat, pressionant gairebé a la frontal de l'àrea de Paco Sedano i impedint la circulació de la pilota del Barça Alusport. Aquesta aposta arriscada -lògica per capgirar el 3-1 de l'anada al Palau- va provocar molts contraatacs blaugranes. Wilde, Saad, Torras (amb un xut al pal) o Igor van poder desnivellar el marcador. Ara bé, en l'únic error en defensa blaugrana, Eka -que es troba en un moment molt dolç- va posar l'1-0. Inter era a només un gol d'igualar l'eliminatòria.
Ni el marcador advers ni la pressió ambiental del Caja Madrid van fer tremolar el pols als blaugrana que van seguir fil per randa el guió establert. A la segona part, l'Inter es va anar fonent. De forces i també d'idees. Sobretot per un treball excepcional d'Ari Santos i Saad en defensa. L'entrada de Javi Rodríguez -que només va jugar uns minuts a la represa- va coincidir amb el gol de l'empat. Una passada del colomenc cap a Saad, que al primer toc va assistir a Ari Santos que, davant de Juanjo, amb un toc d'esperó va fer l'1-1. Golàs!
El segon temps, Inter va desaparèixer. Ni Mati, ni Rafael ni Bateria. A falta de 9 minuts pel final, l'equip madrileny se la va jugar amb porter-jugador. I va ser Eka, un cop més, qui va trobar l'espai necessari per fer el 2-1. Però va ser un miratge. En un tres i no res, Saad i Lin feien dos gols més que certificaven el passi a la final i una dolça revenja del partit de lliga al Palau. Sergio Lozano podia haver ampliat l'avantatge però Juanjo li va aturar un llançament de doble penal. A més, Paco Sedano va ser molt encertat en el tram final i va enterrar definitivament el somni de l'Inter.
El triomf del Barça demostra que l'equip de Carmona té un recorregut llarg i que la derrota al Palau davant l'Inter va ser un accident fortuït. L'aspirant (Inter) encara té molta feina si vol fer-li ombra a aquest Barça. I un cop més, Chema Jiménez va demostrar, un cop més, que dirigir un equip que vol aspirar a tot li va massa gran.
El Barça Alusport jugarà la seva sisena final consecutiva -dues Copes d'Espanya, dues Copes del Rei, Lliga i Supercopa d'Espanya- davant ElPozo. El 23 de maig a Antequera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada