La UEFA Futsal Cup viu la ressaca de la victòria del Barça Alusport en la final davant el Dinamo de Moscou (1-3). L'equip de Marc Carmona ha estat el campió i aquí deixo el meu anàlisi particular del rendiment dels jugadors blaugranes en aquesta final four europea. És evident, però, que sense la suma de tots el títol no hagués arribat mai. És només, segons el meu criteri, l'1x1 del Barça campió d'Europa.
1 Cristian. Absent. El porter madrileny no ha tingut minuts en la F4. Tot i estar recuperat de la lesió, Carmona ha preferit reservar-lo pels dos títols en joc que encara resten. S'ha buidat des de la banqueta, alliçonant als seus companys i patint com la resta. Juntament amb Chema Mella, han contribuït a l'exhibició de Paco Sedano durant el campionat.
3 Jordi Torras. Líder. El jugador català ha tornat a agafar el timó de l'equip. Ha ofert alternatives en atac i ha jugat més per l'equip que pel seu lluïment personal. Disciplinat en defensa i generós en atac, el de Sant Vicenç dels Horts ha donat aquell valor afegit en els dos partits. Amb el seu gol a la final va posar-li el llaçet al títol més desitjat. Ja havia guanyat aquest títol, però amb el Barça té una connotacíó molt especial.
4 Ari Santos. Magestuós. El brasiler ha demostrat que és un dels millors jugadors del món. Ha aportat una munió de propostes per a l'equip: ràpid en la sortida de la pilota, generós en el joc col·lectiu i hàbil en l'anticipació dels contraris. Va marcar en les semifinals però se'l recordarà sempre per l'assistència a Torras en l'1-3 definitiu a la final. Un totterreny que voldrien tenir tots els equips del món.
5. Gabriel. Immens. Les molèsties físiques oferien dubtes en el seu rendiment a la F4. Ha demostrat que l'experiència és un grau. Ha estat qui ha marcat el pols de l'equip, Ha tingut molts minuts i ha estat impecable. Té una visió privilegiada i una col·locció a la pista gairebé perfecta. Recupera pilotes i genera perill. Ha sumat la seva 3a UEFA Futsal Cup. El jugador silenciós ha fet, un cop més, molt soroll.
6 Fernandao. Lesionat. Les molèsties musculars li han impedit disputat la competició que tan somiava. Carmona el va reservar a les semifinals pensant en el partit més decisiu. Però tal i com va anar la final, no calia forçar-lo en vista a les properes cites (Copa del Rei i lliga). Fer també ha contribuït, des de fora, a assolir el primer títol continental de la secció de futbol sala.
7 Javi Rodríguez. Incansable. El gran capità és la icona del futbol sala mundial. Va fitxar pel Barça per dur-lo fins a la conquesta d'Europa. En aquesta F4 s'ha deixat anar. En la semifinal va ser un dels destacats, amb gol inclòs. En la final, va buidar-se a la pista. Amb l'1-0 va evitar l'empat dels russos treient-li una pilota al rival després d'una cursa on es va deixar l'ànima. Ell va aixecar el títol més preuat de la història.
8 Lin. Omnipresent. A 'Spider' li agraden les competicions grans, els partits de risc i d'exigència. Ha respòs amb escreix a la confiança que li ha donat Carmona en la citat més destacada de l'any. Ha potenciat les seves millors virtuds: ràpid en la recuperació de pilotes, ha generat molt perill en atac. El seu gol en la final aplanava el camí cap el títol. 'Segovia power' s'ha fet gran. Molt gran.
9 Lozano. Generós. Acostumats a veure'l marcar gols, s'ha quedat sense mullar. Ara bé, ha preferit servir que servir-se. Amb assistències a Wilde en la semifinal demostren la seva generositat a la pista. Ha fet una feina de desgast i quan ha pogut s'ha posat la pell de búfal. El madrileny està creixent a passes de gegant i cada dia és un jugador més complert.
10 Igor. Reivindicador. El brasiler ha lluït la seva vàlua en el moment que més se'l necessitava. S'ha buidat en atac i en defensa. Davant l'Sporting, va marcar el millor gol de la F4 reivindicant el seu talent innat. Ha ofert verticalitat en l'atac blaugrana i ha donat pinzellades d'una tècnica exquisita. El seu gol a les semifinals quedarà enregistrat per a les hemeroteques. Que aquesta F4 sigui un punt d'inflexió.
11 Saad. Expert. L'italià ha aportat experiència, serenor i solvència defensiva. S'ha consolidat en un dels jugadors més regulars i ofereix control al joc de l'equip. Més defensiu que en altres partits, en la F4 ha buscat el premi del gol sense recompensa. Ara bé, ha gaudit de minuts i ha demostrat que és, ara mateix, el jugador de referència del futbol sala italià.
13 Wilde. Golejador. MPV de la final, ha marcat les diferències en atac. Va fer dos gols en la semifinal i en la final, un altre i va fer l'assistència del segon. Tres gols que valen la recompensa de l'únic títol que li faltava. Amb el Barça, Wilde ha après a defensar i fruit de la seva pressió, ha ofegat la sortida de pilota dels rivals. Ha estat un dels jugadors determinants.
28 Paco Sedano. Sublim. El porter de Móstoles ha estat impecable. Àgil amb els peus, col·locació perfecta sota els pals i ràpid en les sortides fora de l'àrea. Ha fet una de les millors actuacions que se'l recorda (que ja són moltes). Va aturar un penal en les semifinals i en la final va ser determinant per minimitzar els atacs dels russos. Un premi molt merescut d'un porter extraordinari.
Chema Mella/Eric Martel. Els dos joves jugadors del planter també s'han penjat la medalla de campions d'Europa. El porter Chema Mella és el futur i ser present en aquesta competició l'ha de seguir fent créixer amb dos referents com a companys: Cristian i Sedano.
D'altra banda, Eric Martel ´Nakata' té una qualitat contrastada. D'ell depèn del seu creixement com a futbolista. És l'home gol del filial i, en poc temps, pot ser un bon recurs per al primer equip.
Marc Carmona. Recompensat. Ell millor que ningú sap el camí d'obstacles que ha recorregut la secció de futbol sala per arribar a aixecar el màxim títol continental. La travesia del desert ha estat llarga però la recompensa té un valor incalculable. Somni complert, i sobretot, feina ben feta. Tothom es mereix aquest títol, però el tècnic de Sarrià, una mica més que ningú.
Albert Canillas. El tapat. La mà dreta de Carmona mereix, també, tots els reconeixements i elogis. Formen un duet gegant. On no arriba un, ho fa l'altre. És el valor afegit ideal de Carmona i té un futur prometedor com a entrenador. Bona part del mèrit també és seu.
Enhorabuena por el brillante articulo,definiendo uno x uno y con total acierto a nuestros heroes.El proyecto ha sido culminado,pero esto no mas ha hecho que empezar
ResponElimina