dilluns, 9 d’abril del 2012

Muito obrigado 'Schumi'

Schumacher ha dit adéu. La bèstia de Inter Movistar ha rescindit el contracte que l'unia amb la màquina verda i posa fi a 11 anys sent una de les icones del futbol sala mundial. Va arribar procedent del Vasco da Gama l'any 2001 i se'n torna a casa havent aconseguit 27 títols amb l'Inter. Força, potència, estil i capacitat de lideratge són algunes de les qualitats que ens ha regalat  'Schumi' durant més d'una dècada. Desplaçat de les convocatòries de Chema Jiménez per decisió de la direcció esportiva del club, aquesta temporada, Schumacher l'ha passat gairebé en blanc i allunyat de la competició oficial. Però el llegat que deixa és tant gran que s'ha convertit en un dels jugadors de referència del futbol sala d'arreu del món.

'Schumi' ho ha estat tot per l'Inter. Cos i ànima. Entrega i sacrifici. Pulmó a pit descobert. Un fora de sèrie. Una bèstia. El tanca més universal, el millor en la seva posició. En els moments crítics, sempre apareixia per fer guanyar a Inter. Mastegant xiclet i amb una mirada desafiant. Un malson pels rivals i temut per les aficions. De caràcter més aviat fred i distant, s'ha guanyat l'admiració de tothom. De companys i rivals.


L'any 2009, José María García el va renovar amb un xec en blanc fins a jubilar-se. Però, l'Inter ha complert a mitges. La nòmina de 'Schumi' ha pesat massa en temps de crisi i això ha provocat que es precipitéssin els fets. O, més ben dit, l'adéu del crack brasiler. El que era un secret a veus, ho ha confirmat ell mateix a través del seu twitter personal. Marxa agraït, però segur que no ha estat el comiat que ell hauria somniat. Ni molt menys el que s'ha merescut.

L'Inter galàctic ja és història. De fet, l'únic supervivent és Luis Amado que, aquesta temporada, està tenint un paper secundari. Al costat de 'Schumi' van brillar, entre d'altres, Julio García Mena, Marquinho, Cobeta, Daniel, Neto o els germans Andreu i Joan Linares. Ells van marcar una època gloriosa per l'Inter que, des de fa un parell d'anys, intenta aixecar el vol per situar-se al mateix esglaó que el Barça i ElPozo.

Se'n va Schumacher i la vida continua. A l'Inter i a la resta d'equips. Però seria injust no reconèixer que sense 'Schumi', la lliga espanyola queda una mica orfe. Tothom assenyala a Mati com el successor de Schumacher però, temps al temps. Mati és un jugador estratosfèric, però no cremem totes les naus abans d'hora. Guanyar 27 títols en 10 anys no és a l'abast de tothom. Però, ser un dels líders del vestidor d'un equip magestuós, encara menys.

Als que l'hem vist jugar durant tants anys sempre podrem dir, d'aquí un temps: "jo vaig veure jugar a Schumacher". Espero que l'Inter i el futbol sala t'hagin donat tot el que has fet pels que estimem aquest esport. Muito obrigado, 'Schumi'.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada