Joan, un valor per a l'esport

L'esport d'elit i professional està en perill. No pas per la crisi econòmica, que n'és un motiu, sinó perquè no tot s'hi val per guanyar. Evidentment que en l'esport de competició, tots els equips juguen per guanyar i tots els jugadors lluiten per sumar una victòria que els permeti obtenir aquells objectius que s'han marcat a principi de temporada o que tenen a l'abast. Per això, sóc dels que m'agraden més els valors que pot generar l'esport. I és fins aquí que m'ha dut a exemplaritzar-ho amb un jugador i amb una persona: Joan Linares.

El jugador català, ara a les files d'Umacon Saragossa, té l'ADN dels valors que ha de promoure l'esport. Als 37 anys continua fent el que més li agrada, se sent fort físicament i mental i, a més, rendeix com ho ha fet en els sis equips que ha jugat al llarg de la seva dilatada trajectòria esportiva (FC Barcelona, CLM Talavera -en dues etapes-, Playas de Castelló, Inter i Sala 10 Saragossa).

Però Joan, que és un dels jugadors de la LNFS que suma més títols (36) en els diferents clubs i sent un dels referents de la selecció espanyol (campió del món i d'Europa) continua sent el mateix que, juntament amb el seu germà Andreu, va fitxar pel Barça ja fa alguns anys. Segueix marcant gols (ull, ja porta 16 gols aquesta temporada!), manté una visió de joc privilegiada, encomana la seva generositat a la pista i revaloritza el rendiment dels seus companys. I sinó que li preguntin a Nano Modrego que, amb Joan ha trobat el millor aliat, per recuperar el seu instint golejador.

 Lluny dels números, de les estadístiques i del currículum, Joan és un referent per a l'esport. I ho és perquè té uns valors innats que el fan ser un exemple per a les futures generacions. Sí, a l'esport també hi tenen cabuda aquells que reivindiquen els valors del compromís, l'esforç, el joc net, l'honestedat i el respecte.

Quan Joan fa un gol no es toca la cuixa, no fa callar al públic rival, no ridiculitza al jugador contrari ni fa gestos als seus companys perquè l'idolatrin. Tot al contrari. Felicita al seu company tot i que el mèrit ha estat seu per una assistència descomunal, celebra un gol agraïnt l'esforç dels seus companys i tampoc es queixa de la tasca arbitral. I no acaba aquí. Els valors els manté fora de la pista. Tant si guanya com si perd, dóna la cara i no s'amaga a l'hora de parlar amb la premsa. Sempre a punt. Per a tot i en qualsevol moment.

Això sí, no cobra la milionada de diners com ho fan professionals d'altres esports. Però, a la vida els diners tampoc ho són tot. I el millor de tot, continua sent el mateix després d'haver jugat més de 600 partits a Primera Divisió. Quin plaer veure't, encara, Joan.