Sergio Mullor, un altre que cau

La setmana de les destitucions a Primera Divisió ha acabat amb l'adéu de Sergio Mullor. La junta directiva del Marfil Santa Coloma ha decidit, aquest matí, cessar el tècnic andalús després que l'equip colomenc hagi de disputar el playoff de permanència a Primera Divisió. El club que presideix l'incansable Vicente García busca un revulsiu per afrontar els playoff amb la garantia que el drama no el porti definitivament a l'infern de Segona. Xavi Passarrius, fins ara segon entrenador de Marfil, ocuparà el lloc de Mullor juntament amb Antonio Mesa, actualment entrenador del filial, que serà el seu ajudant. L'enèssim projecte del gerent Juan Carlos León torna a posar amb evidència, però, que la lluita per evitar el descens comença als despatxos. A final de temporada caldrà una reflexió més acurada.

La derrota d'ahir davant ElPozo Múrcia (2-6) ha tingut conseqüències. I pot ser n'hi haurà més. Però ahir a Santa Coloma no es respirava ambient de remontada. Tot i que els aficionats van respondre omplint el Jacint Verdaguer (amb la millor entrada de la temporada), es va fer pal·lesa la manca d'entesa entre l'equip i l'afició. També és cert que si al primer minut, Esquerdinha et clava un gol des de l'altra pista veient al porter Marcos Vara avançat... tothom va començar a baixar el cap. El pavelló va emmudir... fins al final. Silenci absolut. Impotència.

Santa Coloma sempre ha estat un escenari incòmode pels equips visitants. Sobretot per l'escalfor d'una afició incondicional. Ahir, quan s'esperava una entrega cega amb els jugadors, no hi va ser. Al contrari. Es va xiular a Marcos Vara per la seva actuació, es va demanar la presència del jove porter Issac Fernández i, fins i tot, es reclamava l'opció de porter-jugador a un tècnic desbordat per la situació. Mullor, que possiblement és un savi del futbol sala, li ha faltat donar un cop de puny sobre la taula quan l'equip s'estava començant a escanyar. No el conec personalment, però és jove i de massa bona pasta. Convé mà dura i aquí és on ha acabat perdent el crèdit dins i fora del vestidor.

La situació dels colomencs, però, que ve de lluny. I que Marfil s'ha anat endinsant en un camí (el del descens) sense sortida quan, feia unes jornades, altres equips tenen pitjors registres que l'equip colomenc. L'afició està cansada d'agonitzar. La temporada passada, amb playoff de permanència inclòs, es va salvar pels pèls. Ara, o Xavi Passarrius contagia a l'equip o el projecte de Marfil penja d'un fil seriosament. El pijtor d'ahir no va ser perdre sinó la manera com l'equip colomenc va afrontar-lo. Un equip pot guanyar o perdre. Però ahir Marfil no va jugar absolutament a res. El que havia de ser el comiat amb majúscules a Óscar Redondo va acabar com el rosari de l'aurora.

Ja està bé que León planifiqui la temporada vinent. Dani Salgado serà el millor reforç que pot tenir, a hores d'ara, l'equip colomenc. Però, alerta. Queda un playoff de permanència molt dur. Hi ha jugadors anímicament molt tocats i d'altres que justegen. Hi ha molt en joc. I Santa Coloma, amb més o menys recursos (els que siguin) mereix ser equip de Primera. Però això s'ha de demostrar a la pista. Tant debò Passarrius i Mesa siguin els revulsius. El futbol sala català no pot quedar-se només amb el Barça a l'elit.