A reveure, Óscar!

A Óscar Redondo se li esgota el temps a la pista. Demà podria ser el seu últim partit com a jugador professional. Almenys aquest deu ser el seu desig. Això voldria dir que Marfil Santa Coloma hauria aconseguit derrotar ElPozo Múrcia, evitar jugar la promoció de descens a Segona i certificar la permanència. Massa alicients pel comiat d'un jugador excepcional, únic i que ha fet més gran aquest esport. Óscar Redondo ja és un dels jugadors de la història del futbol sala català i espanyol. Un referent que durant 20 temporades ha pogut jugar consecutivament a l'elit i els aficionats han gaudit del seu joc.

La cursa professional de Redondo (sempre amb el '14' de Cruyff) ha tingut capítols de màxima esplendor. Amb Javi Rodríguez va liderar l'època daurada de l'aleshores Indústrias García -amb qui va quedar-se a les portes del sostcampionat de lliga en aquella final esperpèntica a l'Olímpic de Badalona-. El primer salt endavant d'Óscar va ser jugar al millor Playas de Castelló de la història, tot i que el seu pas va ser efímer. Suficient per sumar l'únic títol del seu palmarès: una lliga.

Els títols són possiblement l'únic handicap de la seva dilatada carrera. Se'n va un geni però amb només un títol gros. Una infinitat de jugadors han aconseguit més títols que ell, segur. Però la qualitat d'un jugador, afortunadament, no només es mesura per les copes sinó per tot el que aporta per a l'esport. I aquí, l'Óscar, té una infinitat de mèrits. I algú que no recordarà qui és Óscar Redondo?

La seva tècnica ha estat indiscutible. Ràpid, veloç i un totterreny per la banda esquerra. Hàbil en l'u contra u, amb una intel·ligència suprema damunt la pista i exercint un lideratge que l'ha convertit en un jugador de referència per als més joves. Capaç d'aixecar un resultat advers i un partit trabat. Un dels que millor sap extramotivar una afició decaiguda. Espavilat per naturalesa. Un exemple de jugador fet a Santa Coloma de Gramenet. És d'una pasta diferent.

Els millors anys de la vida professional del colomenc van ser, però, a Martorell. 4 temporades de somni coincidint amb una plantilla gegant que van dur a l'equip de la ciutat més petita a una final del playoff pel títol de lliga. La cirereta del pastís, que hagués estat el títol, es va esvair davant l'Inter d'una parella de joves que acabaven d'arribar a la LNFS: Schumacher i Marquinhos. A Martorell, Óscar era l'amo i senyor.

L'última etapa abans de la tornada a casa va ser el seu pas per Manacor. Intens i partícip d'un ascens històric a l'elit del club illenc. Gairebé fregant els 40 anys, Redondo tanca la seva etapa com a jugador allà on es va criar. Sempre al costat dels seus. Si Santa Coloma fos seu de la NBA a Óscar Redondo li penjarien la seva samarreta al sostre del pavelló Jacint Verdaguer. És el mínim que es mereix.

I un apunt personal: he tingut la sort i el privilegi de viure quatre temporades magnífiques a prop de l'Óscar. I fora de la pista conserva les mateixes qualitats que en el terreny de joc. Sóc molt d'Óscar Redondo. Però molt. I espero que quan se li faci el partit d'homenatge que es mereix, em convidin. Santa Coloma no seria el mateix sense la família Redondo.