Després d'una temporada molt exigent la plantilla ha descansat. Els jugadors han tornat amb molta fam. Prova d'això ha estat aquest inici prometedor. Han rectificat respecte ara fa un any i han aixecat dos títols: la Copa Catalunya i l'anhelada Supercopa d'Espanya, l'última que faltava en aquest cicle gloriós. Ho ha fet amb solvència, amb exhibició i patiment. Com més agrada guanyar. Aquest Barça, jugui com jugui, majoritàriament sempre acaba guanyant. I amb això no vull dir que sigui bufar i fer ampolles. Al contrari, sinó que aquest equip, que no ha necessitat ni una sola incorporació, manté la il·lusió i l'ambició per guanyar.
L'aperitiu de la Supercopa d'Espanya convida a l'optimisme. Primer, perquè l'exhibició de la primera part de la tornada al Palau va servir per reivindicar que el Barça no vol tancar aquest cicle victoriós. I sobretot per oferir una lliçó d'espectacle impressionant. Sergio Lozano, qui no va merèixer l'expulsió a Múrcia, va respondre amb tres gols antològics i va demostrar que ara mateix no hi ha cap jugador amb més talent que ell al món. Els blaugrana van esmicolar ElPozo, que és possiblement l'únic equip que pot fer ombra a aquest Barça. Perquè aquest Barça guanya per inèrcia.
Però no tot va ser un festival. Abans que Torras aixequés la Supercopa, ElPozo va demostrar que és únic en la fe cegada a no defallir. I gairebé espatlla la festa amb partidàs de forquilla i ganivet al Palau. Bé, qui la va esgarrar del tot va ser Duda. L'actitud del tècnic d'ElPozo al final del partit va ser intolerable. Sí, Kike va ser expulsat injustament però a Múrcia li van perdonar dues vegades la segona groga. En tots els partits hi ha decisions arbitrals qüestionables, com l'expulsió de Lozano a Múrcia, però forma part d'aquest esport. Un dia et toca cara i l'altra, creu.
El que no pot fer a qui han designat millor entrenador de la LNFS és protestar contínuament, durant, abans i després dels partits. I menys embogir com ho va fer al Palau. Primer, dirigint-se amb un to desafiant als àrbitres i segon, dirigint-se als aficionats. O qui em qüestiona que a Múrcia i en qualsevol pista no s'insulta des de la graderia? Duda hauria d'acceptar que uns cops es guanyar i l'altra, es perd. I ElPozo, últimament, li ha tocat la segona opció. I això no treu el mèrit que té Duda de convertir el seu equip en un candidat ferm a tots els títols, no només pel nom sinó per la gran feina que fa cada temporada. Però en l'actitud, l'entrenador brasiler és reincident amb capítols d'anteriors temporades. I aquesta llufa serà difícil que li pugui caure.
Avui comença la lliga. Deixem que l'espectacle prengui el protagonisme. I fem, entre tots, que amb educació i llibertat d'opinió, es pugui parlar de tot sense necessitat d'ofendre a ningú. Que per twitter hi ha persones a qui hi tenen la mà trencada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada