Sumar 11 títulos en tres temporadas no está al alcance de cualquier
equipo. Pero si de uno: el Barça Alusport. El conjunto de Marc Carmona ha empezado la temporada 13/14 con muy buena nota. Un año atrás sembró muchas dudas porque antes del inicio liguero ya había perdido dos títulos:
la Copa
Catalunya ante Marfil Santa Coloma y la Supercopa de España
(eliminado en semifinales). Los azulgrana se sumergieron a otra realidad, la de la derrota cuando sólo sabían ganar. Se levantaron y, a pesar del inesperado tropiezo en la fase final de la UEFA Futsal Cup, la
temporada fue espectacular: Copa de España, Copa del Rey y Lliga. El
dominio del Barça se mantuvo per tercer año consecutivo de forma
intacta.
Tras una temporada muy exigente la plantilla ha descansado este verano. Los jugadores han vuelto con mucha hambre. Prueba de ello es este inicio prometedor. Han rectificado respecto al año anterior y han levantado dos títulos más -la Copa Catalunya i la ansiada Supercopa de España, la última que
faltaba en este ciclo glorioso. Lo han hecho con solvencia, exhibiéndose y sufriendo. Como más gusta ganar. Este Barça, juegue como juegue, mayoritariamente siempre acaba ganando. Y con esto no quiero decir que sea sin bajar del autobús. Al contrario, sino que este equipo, que no ha necesitado ni un solo fichaje este verano, mantiene su esencia: trabajo, ilusión y ambición para ganar.
El aperitivo de la Supercopa de España invita al optimismo. Primero, porque la exhibición del primer tiempo en el Palau sirvió para reinvindicar que el Barça no quiere zanjar su ciclo victorioso. Y sobretodo para ofrecer una lección de espectáculo impresionante. Sergio Lozano, que no mereció la expulsión en Murcia, respondió con tres goles antológicos y demostró que ahora mismo no hay ningún jugador con más talento que él en el mundo. Los azulgrana se zamparon ElPozo, que es posiblemente el único equipo actualmente capaz de hacerle sombra a este Barça. Porque este Barça gana por inercia.
Pero no todo fue un festival azulgrana. Antes que Torras levantara la Supercopa, ElPozo demostró que és único en encomendarse en la fe ciega y no caerse. Y casi desmonta la fiesta en un partidazo sublime. Bueno, quién lo manchó fue Duda. La actitud del técnico de ElPozo al final del partido fue intolerable. Sí, Kike fue expulsado injustamente pero en Murcia le perdonaron por dos veces la segunda amarilla. En todos los partidos hay decisiones arbitrales cuestionables, como la expulsión de Lozano en Murcia, pero forma parte de este deporte. Un día te toca cara y la otra, cruz.
Lo que no puede hacer es a quién han designado mejor entrenador de la LNFS es protestar contínuamente, antes, durante y después de los partidos. Y menos enloquecer como lo hizo en el Palau. Primero, dirigiéndose con un tono desafiante a los árbitros y segundo, dirigiéndose a los aficionados. ¿Quién me questiona que en Murcia y en cualquier otra pista no se insulta desde la grada? Duda debería aceptar que unas veces ganas y otras pierdes. Y ElPozo, últimamente, le toca la segunda opción. Y a todo esto no hay que quitarle el mérito a Duda por convertir a su equipo en un candidato firme en la lucha por todos los títulos, no sólo por el nombre sino por su gran labor temporada tras temporadas. Pero en la actitud, el entrenador brasileño es reincidente con capítulos de campañas anteriores. Y esta etiqueta será difícil que se la pueda quitar a corto plazo.
Hoy empieza la liga. Dejamos que el espectáculo tome todo su protagonismo. Y hagamos, entre todos, que con educación y libertad de opinión, se pueda hablar de todo sin necesidad de ofender a nadie. Que en twitter hay personas que desprestigiar se les da muy bien.
divendres, 13 de setembre del 2013
Comença l'espectacle!
Encadenar 11 títols en tres temporades no és a l'abast de qualsevol equip. Però sí, d'un: el Barça Alusport. El conjunt de Marc Carmona ha començat la temporada 13/14 amb molt bon peu. Fa un any va sembrar molts dubtes perquè a aquestes alçades ja havia perdut dos títols: la Copa Catalunya davant el Marfil Santa Coloma i la Supercopa d'Espanya (eliminat a semifinals). Els blaugrana van veure's sotmesos a una altra realitat, la de la derrota quan només sabien guanyar. Es van aixecar i, tot i la inesperada ensopegada a la fase final de la UEFA Futsal Cup, la temporada va ser espectacular: Copa d'Espanya, Copa del Rei i Lliga. El domini del Barça es mantenia per tercer any consecutiu de forma intacte.
Després d'una temporada molt exigent la plantilla ha descansat. Els jugadors han tornat amb molta fam. Prova d'això ha estat aquest inici prometedor. Han rectificat respecte ara fa un any i han aixecat dos títols: la Copa Catalunya i l'anhelada Supercopa d'Espanya, l'última que faltava en aquest cicle gloriós. Ho ha fet amb solvència, amb exhibició i patiment. Com més agrada guanyar. Aquest Barça, jugui com jugui, majoritàriament sempre acaba guanyant. I amb això no vull dir que sigui bufar i fer ampolles. Al contrari, sinó que aquest equip, que no ha necessitat ni una sola incorporació, manté la il·lusió i l'ambició per guanyar.
L'aperitiu de la Supercopa d'Espanya convida a l'optimisme. Primer, perquè l'exhibició de la primera part de la tornada al Palau va servir per reivindicar que el Barça no vol tancar aquest cicle victoriós. I sobretot per oferir una lliçó d'espectacle impressionant. Sergio Lozano, qui no va merèixer l'expulsió a Múrcia, va respondre amb tres gols antològics i va demostrar que ara mateix no hi ha cap jugador amb més talent que ell al món. Els blaugrana van esmicolar ElPozo, que és possiblement l'únic equip que pot fer ombra a aquest Barça. Perquè aquest Barça guanya per inèrcia.
Però no tot va ser un festival. Abans que Torras aixequés la Supercopa, ElPozo va demostrar que és únic en la fe cegada a no defallir. I gairebé espatlla la festa amb partidàs de forquilla i ganivet al Palau. Bé, qui la va esgarrar del tot va ser Duda. L'actitud del tècnic d'ElPozo al final del partit va ser intolerable. Sí, Kike va ser expulsat injustament però a Múrcia li van perdonar dues vegades la segona groga. En tots els partits hi ha decisions arbitrals qüestionables, com l'expulsió de Lozano a Múrcia, però forma part d'aquest esport. Un dia et toca cara i l'altra, creu.
El que no pot fer a qui han designat millor entrenador de la LNFS és protestar contínuament, durant, abans i després dels partits. I menys embogir com ho va fer al Palau. Primer, dirigint-se amb un to desafiant als àrbitres i segon, dirigint-se als aficionats. O qui em qüestiona que a Múrcia i en qualsevol pista no s'insulta des de la graderia? Duda hauria d'acceptar que uns cops es guanyar i l'altra, es perd. I ElPozo, últimament, li ha tocat la segona opció. I això no treu el mèrit que té Duda de convertir el seu equip en un candidat ferm a tots els títols, no només pel nom sinó per la gran feina que fa cada temporada. Però en l'actitud, l'entrenador brasiler és reincident amb capítols d'anteriors temporades. I aquesta llufa serà difícil que li pugui caure.
Avui comença la lliga. Deixem que l'espectacle prengui el protagonisme. I fem, entre tots, que amb educació i llibertat d'opinió, es pugui parlar de tot sense necessitat d'ofendre a ningú. Que per twitter hi ha persones a qui hi tenen la mà trencada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)