Barça-Inter, es pot demanar més?

Barça Alusport i Intermovistar juguen, aquesta tarda, la primera semifinal de la Copa d'Espanya de futbol sala. El vigent campió contra el rei de Copes. El líder intractable contra el candidat a l'ombra. Els dos millors equips del planeta s'enfronten, cara a cara, a Logronyo en un duel que promet ser apassionant. Però caldrà gestionar bé el partit. Al Barça Alusport li convé més control, posessió de la pilota i, sobretot, paciència. Inter, en canvi, prefereix un joc embogit, elèctric i d'anada i tornada. Dos estils antagònics però amb jugadors que poden marcar la diferència en qualsevol moment. Final anticipada? Sense cap dubte.

El passi a les semifinals va ser més assequible del que s'esperava. El Barça Alusport va jugar a un gran nivell tot i que amb reserves. Marc Carmona sap que l'equip s'ha de buidar en cada partit perquè és un tot o res, però la impressió que es va veure davant de Caja Segòvia és que la gestió de l'esforç estava molt ben guionada per arribar amb forces fins a la final. Avui, però, crec que no hi haurà temps per pensar en la final. Davant d'Inter, s'haurà de donar tot i més.

El Barça Alusport no necessita carta de presentació. La majoria dels jugadors es troben en un gran moment. Entre ells, el gran capità. L'entrada de Javi Rodríguez a la pista -inèdit a la primera part- va ser determinant. La seva mobilitat va desequilibrar la defensa del Caja i va fer una aportació lloable.
A aquests jugadors es nota que no només els agrada guanyar sinó que també disfruten a la pista.

La màquina verda es presenta en aquesta semifinal en el millor moment de la temporada. Les incorporacions de Tobe i, sobretot, Bateria, han fet més fort l'Inter. La maneta davant d'ElPozo l'hi ha fet créixer l'autoestima. És un equip molt potent, on Mati exerceix de líder i encomana la seva empenta als seus companys. I si Luis Amado no juga (que jugarà) apareix Juanjo, que a les semis, va fer una exhibició. Té moltes individualitats però l'Inter és la força del conjunt. Contra ElPozo no van tenir rival. Avui serà molt diferent.

Avui no compten les estadístiques. Ni tan sols la diferència entre uns i altres a la lliga: l'Inter és a 17 punts del Barça a la classificació. Barça i Inter s'han vist les cares dues vegades aquesta temporada amb un balanç desfavorable als blaugrana. Van perdre la final de la Supercopa d'Espanya (3-4) en l'única derrota de la temporada i van empatar (1-1) en partit de lliga a Alcará de Henares. A la tercera serà la vençuda?

Aquest Barça-Inter té un regust a Barça-Madrid. Dos projectes sòlids, amb les millors plantilles de la lliga i, possiblement, amb els dos millors equips del planeta. L'única diferència la marca José María García. La imatge del periodista dins del vestidor d'Inter abans del partit és surrealista.

Tres apunts de la #CopaLNFS:

1 Carnicer: Sí, va caure als penals però va merèixer alguna cosa més. És un club petit, de pressupost ajustat i amb un president-entrenador peculiar. Però cal felicitar-lo per la seva aposta cega i obstinada per aquest esport.

2 Mario Rivillos: És un jugador extraordinari. Sí, però compte! Té molt talent, però és jove. Si no se'l deixa créixer es pot acabar amb la seva carrera esportiva. Discrepo de certs comentaris gratuïts de col·legues de TV. Els mateixos que ara l'adoren, seran els primers de trinxar-lo quan no rendeixi com se n'espera. 

3 Sepe: Un gol de l'exblaugrana va classificar a Talavera per les semis. A Triman Navarra li va faltar la tensió necessària perquè es va pensar, abans de jugar, que ja ho tenia fet. És una de les grandeses de la Copa. I el gol de Sepe, un premi a la seva feina.

Inter es reivindica amb una maneta (5-0)

Havia de ser l'eliminatòria més igualada de la Copa, la més combatuda i la més espectacular. I no va ser així. Va ser un monòleg de Intermovistar davant un desconegut ElPozo que va acabar vivint una nit per oblidar. El colíder invicte de la lliga que va veure com la màquina verda torna a estar greixada per a l'assalt a un nou títol: la Copa de Espanya (que ja té 7 en el seu enorme palmarès). Li va clavar una maneta de les que fan història (5-0)... i mal.

El partit va tenir un només color: el verd. Des de l'inici, amb el gol inicial de Bateria, a Intermovistar se'l va veure més còmode i fresc. I la màquina va sortir a relluir el seu renovat projecte. Bateria va demostrar una enorme qualitat, descarat i amb una projecció descomunal; Mati exerceix de líder i manté un domini absolut del joc; Tobe, un gegant incansable que es buida en cada moviment i Juanjo -el porter de Cieza- va parar-ho absolutament tot i més davant el seu exequip. La resta, al seu nivell. Els Ortiz, Álvaro, Eka, Hugo i Rafael demostren que el pla renove va pel camí marcat. Encara així, MarcaTV li va regalar el rellotge Time Force a Álvaro, que ell mateix va reconèixer que no el mereixia.

Del partit, poc més. ElPozo va quedar embussat des de l'inici. A Kike li falta seguiment dins a la pista. I no es pot viure únicament de la inspiració de Miguelín. L'equip murcià va navegar per la pista i va estar molt lluny d'aquest Pozo intractable a la lliga. L'avís de Duda abans del partit no va servir per motivar als seus jugadors. Demanava més fusta. I no n'hi va haver gens. El debat està servit a Múrcia. Va ser només un accident? Una ensopegada? O la fi d'un cicle superat per dos projectes en alça: Barça i Inter?

El pas de ElPozo per Logronyo ha estat testimonial. I això sí que és notícia. Acostumat a arribar fins al final i guanyar, ara s'haurà de conformar amb veure-ho per televisió. Hi ha temps per a la reflexió i per corregir errors. En una setmana, el Barça visita Murcia en un duel clau en la lliga. Hi ha millor al·licient que aquest per aixecar-se?

Inter se reivindica con una manita (5-0)

Tenía que ser la eliminatoria más igualada de la Copa. La más combatida y la más espectacular. Y no fue así. Fue un monólogo de Intermovistar ante un desconocido ElPozo que acabó viviendo una noche aciaga. Hasta una manita de goles (5-0) encajó el colíder invicto de la liga que vio como la máquina verde vuelve a estar engrasada para el asalto a un nuevo título: la Copa de Espanya (que ya tiene 7 en su enorme palmarés).
El partido tuvo un sólo color: el verde. Desde el inicio, con el gol inicial de Bateria, a Intermovistar se le vió más cómodo y fresco que a ElPozo. Y la máquina salió a relucir su renovado proyecto. Bateria demostró una enorme calidad, descaro y de una proyección descomunal; Mati ejerce de líder y atesora un dominio absoluto del juego; Tobe, un gigante incansable que se vacía en cada movimiento y Juanjo -el meta ciezano- paró todo y más ante su exequipo. El resto, a su nivel. Los Ortiz, Álvaro, Eka, Hugo y Rafael demuestran que el plan renove va por el camino marcado. Aún así, MarcaTV le brindó el reloj Time Force a Álvaro, que él mismo reconoció que no lo merecía.

Del partido, poco más. ElPozo quedó atascado desde el inicio. A Kike le falta seguimiento des de la pista. Y no sólo se vive de la inspiración de Miguelín. El equipo murciano deambuló por la pista y estuvo muy lejos de ese Pozo que vislumbra en la liga. El aviso de Duda antes del partido no sirvió para motivar a sus jugadores. Pedía más madera. Y nada. El debate está servido en Murcia. Fué sólo un accidente? Un tropezón? O el fin de ciclo superado por dos proyectos en alza: Barça e Inter?

El paso de ElPozo por Logroño ha sido testimonial. Y esto sí que es noticia. Acostumbrado a llegar hasta el final y ganar. Ahora se deberá conformar con verlo por televisión. Hay tiempo para la reflexión y para corregir errores. En una semana, el Barça visita Murcia en un duelo clave en la liga. Hay mejor aliciente que este para levantarse?

El campeón golpea fuerte (0-3)

El debut en la Copa nunca es fácil. Y hacerlo ante Caja Segovia, menos. Pero el Barça Alusport ha presentado su candidatura al título desde el primer minuto. El equipo de Marc Carmona ha desplegado una abanico de estrategia ofensiva que ha desbordado al equipo segoviano. Para vencer a Caja Segovia, esta pandilla de jóvenes descarados y con ganas de crecer en el fútbol sala, el Barça Alusport ha tenido que correr, tocar la pelota y, al final, definir en ataque.

Sólo Cidao ha aguantado la embastida azulgrana en un primer tiempo para enmarcar y que le ha dado el aliento a su equipo hasta el descanso (0-0). El portero brasileño se ha lucido en múltiples ocasiones, algunas espectaculares como una parada a Wilde. Los palos -Torras y Wilde- y el acierto de Cidao han llevado el empate sin goles al descanso, pero la sensación era clara: el partido se acabaría con el primer gol del Barça.

Y así ha sido. Sólo empezar el segundo tiempo, Sergio Lozano ha superado Cidao (primero, por debajo las piernas y, después, por encima) y se acabó el sueño segoviano. El Caja, consciente que era inferior y que no tenía ningún recurso para doblar el potencial azulgrana, ha acabado tumbado con el 0-3. Una jugada maestra, de libro y... de babero! El pase de tacón de Ari Santos para Saad -que es quién acaba marcando- es más bonito, incluso, que el gol. El Barça se gustaba y hacía un agujero insalvable en el marcador.

Hasta el final, los azulgrana se han hecho más fuertes y han dado un aviso a sus rivales: quién quiera la Copa de España de Logroño lo tendrá que hacer mucho mejor. Y el Barça Alusport ha jugado un partido enorme donde Caja Segovia ha terminado sin ánimo ni ambición. La superioridad ha sido más grande de la que habíamos imaginado. Ahora, a descansar para las semifinales. El campeón ha empezado el camino con paso firme. Muy firme.

El campió colpeja fort (0-3)

El debut a la Copa mai és fàcil. I fer-ho davant de Caja Segòvia, tampoc. Però el Barça Alusport ha presentat la seva candidatura al títol des del primer minut. L'equip de Marc Carmona ha desplegat una ventall d'estratègia ofensiva que ha desbordat a l'equip segovià. Per vèncer al Caja Segòvia, aquesta colla de joves descarats i amb ganes de créixer en el futbol sala, el Barça Alusport ha hagut de córrer, tocar la pilota i, al final, definir en atac.

Només Cidao ha aguantat l'embastida blaugrana en un primer temps per emmarcar i que li ha donat l'alè al seu equip fins al descans. El porter brasiler s'ha lluït en múltiples ocasions, algunes espectaculars com una aturada a Wilde. Els pals -Torras i Wilde- i l'encert de Cidao han dut l'empat sense gols al descans, però la sensació era clara: el partit s'acabaria amb el primer gol del Barça.

I així ha estat. Només començar el segon temps, Sergio Lozano ha superat Cidao (primer, per sota les cames i, després, per sobre). El Caja Segòvia, conscient que era inferior i que no tenia cap recurs per doblegar el potencial blaugrana, ha acabat tombat amb el 0-3. Una jugada mestra, de llibre i... de pitet! El cop d'esparó d'Ari Santos cap a Saad -que és qui acaba marcant- és més bonic, fins i tot, que el gol. El Barça s'agradava i havia fet un forat insuperable en el marcador.

Fins al final, els blaugrana s'han fet més forts i han donat un avís als seus rivals: qui vulgui la Copa d'Espanya de Logronyo ho haurà de fer molt millor. I el Barça Alusport ha jugat un partit enorme on el Caja Segòvia ha acabat sense esma ni ambició. La superioritat ha estat més gran del que havíem imaginat. Ara, a descansar per les semifinals. El campió ha començat el camí amb pas ferm. Molt ferm.

La Copa: sin margen de error

Logroño es, desde hoy y hasta el domingo, la capital del fútbol sala español. La Rioja saboreará los mejores duelos que se pueden ver casi en todo el mundo. Como mínimo, así lo será la jornada del estreno. Dos partidos de alto nivel, de máxima exigencia y sin margen de error. La Copa de España es caprichosa. Pero ya lo quiso serlo el día del sorteo.

Es una competición que se abre con fuerza y que va enloqueciendo hasta la gran final. De menos a más. Pero este año, todo es diferente. La Copa de Logroño empieza con dos finales: Caja Segovia-Barça y Intermovistar-ElPozo. Dos de los cuatro marcharán hacia casa. Y en las primeras de cambio. Cuatro probables finalistas tendrán que hacer un gran esfuerzo para sellar lo pase a las semifinales. Si medimos los equipos por su trayectoria en la competición de la regularidad (la liga), Barça y ElPozo se postulan como candidatos en las semis. Pero en la Copa no hay estadísticas que valgan y sólo dos equipos jugarán una de las semifinales más caras de la historia.

Caja Segovia ha demostrado, sobradamente, que no está tan lejos del Barça y que a partido único la distancia entre unos y otras se acorta todavía más. Pero tampoco podemos olvidar que el equipo barcelonista lleva una trayectoria impecable esta temporada. Sólo ha perdido un partido. Sí, y valió un título: la Supercopa de España en el tramo final de la pretemporada. Desde entonces, imbatidos en la liga, en la Copa del Rey (semifinalista) y clasificado para la final A4 de la UEFA Futsal Cup.

El otro duelo es, quizás, todavía más bestia! Intermovistar y ElPozo se han enfrentado hasta tres veces en una final de Copa. Y ahora lo tienen que hacer en cuartos de final. La máquina verde -que ya ha ganado un título esta temporada- busca romper la espectacular trayectoria del Pozo este año. No hay pronóstico válido. Los dos equipos tienen jugadores de tanta calidad que se encuentran en la misma línea de salida al inicio de la Copa. Los pequeños detalles pueden ser determinantes. Y Duda intentará hacer el enésimo milagro.

Desde el día del sorteo de Copa, todo el mundo está pendiente de este doble duelo. La temporada puede marcar un punto de inflexión (o no) después de la cita de Logroño. Venga, que esto empieza!

La Copa: sense marge d'error

Logronyo és, des d'avui i fins diumenge, la capital del futbol sala espanyol. La Rioja assaborirà els millors duels que es poden veure gairebé al món. Com a mínim, així ho serà en la jornada d'estrena. Dos partits d'alt nivell, de màxima exigència i sense marge d'error. La Copa d'Espanya és capritxosa. Però ja ho va voler ser-ho el dia del sorteig.

És una competició que s'obre amb força i que va embogint fins a la gran final. De menys a més. Però aquest any, tot és diferent. La Copa de Logronyo ja s'estrena amb dues finals: Caja Segòvia-Barça i Intermovistar-ElPozo. Dos dels quatre marxaran cap a casa. I a les primeres de canvi. Quatre probables finalistes hauran de fer un gran esforç per segellar el passi a les semifinals. Si mesurem els equips per la seva trajectòria a la competició de la regularitat (la lliga), Barça i ElPozo es postulen com a candidats a les semis. Però a la Copa no hi ha estadístiques que valguin i només dos equips jugaran una de les semifinals més cares de la història.

Caja Segòvia ha demostrat, sobradament, que no és tan lluny del Barça i que a partit únic la distància entre uns i altres s'escurça encara més. Però tampoc podem oblidar que l'equip barcelonista porta una trajectòria impecable aquesta temporada. Només ha perdut un partit. Sí, i va valer un títol: la Supercopa d'Espanya en ple final de pretemporada. Des d'aleshores, imbatuts a la lliga, a la Copa del Rei (semifinalista) i classificat per la final A4 de la UEFA Futsal Cup.

L'altre duel és, potser, encara més bèstia! Intermovistar i ElPozo s'han enfrontat fins a tres vegades en una final de Copa. I ara ho han de fer a quarts de final. La màquina verda -que ja ha guanyat un títol aquesta temporada- busca trencar l'espectacular trajectòria del Pozo aquest any. No hi ha pronòstic que valgui. Els dos equips tenen jugadors de tanta qualitat que es troben en la mateixa línia de sortida a l'inici de la Copa. Els petits detalls poden ser determinants. I Duda intentarà fer l'enèssim miracle.

Des del dia del sorteig de Copa, tothom està pendent d'aquest doble duel. La temporada pot marcar un punt d'inflexió (o no) després de la cita de Logronyo. Vinga, que això comença!