José Ruiz, destí a Múrcia

José Ruiz farà realitat el seu gran somni: jugar en un dels 'grans' de la lliga. El jugador català s'ha compromès amb ElPozo Múrcia per les properes tres temporades. Ruiz, que aquest dimecres farà 29 anys, ja ha signat el seu contracte amb l'equip de Duda i no se'l presentarà fins que acabi la competició oficial. És el premi a una trajectòria de pedra picada. Un jugador que ha crescut jugant en equips on ha reforçat el seu lideratge. Sobretot, en els dos últims anys a Manacor. Ha estat en el club illenc on José Ruiz s'ha erigit com un dels tanques amb més projecció. ElPozo ja volia fitxar-lo l'estiu passat, però la clàusula signada amb Manacor va impedir recalar a l'equip murcià. Un any després, Ruiz se'n va a Múrcia. La gestió feta pel seu representant, Raúl Estévez ha estat determinant.

La trajectòria de José Ruiz comença de ben jove sent un dels referents del planter de Martorell. En un equip ple de jugadors de talent, Ruiz va prendre nota des de la distància esperant que arribés la seva hora. Va debutar als 19 anys a Primera. I va buscar més minuts en equips de Segona, com l'Olesa i el Barça, qui va jugar-hi una temporada.

El seu retorn a Martorell el va convertir en un jugador de referència amb Julià Naranjo a la banqueta. És l'etapa post-Miró i Ruiz ho va aprofitar per convertir-se en un jugador fonamental d'un equip que, amb Fernandao, va disputar les semifinals de la Copa d'Espanya i de la lliga. Els pitjors anys com a professional van ser vivint, de primera mà, la desaparició del club que l'havia fet jugador de futbol sala. Era el moment de fer el primer pas, lluny de casa.

El Gestesa Guadalajara, amb Andreu Plaza a la banqueta, va donar-li la responsabilitat de convertir-se en un fix en l'esquema d'un equip que va patir massa per assolir la permanència. A Guadalajara, Ruiz madura però no pot evitar que l'equip baixi de categoria. I del fred de Gualajara a la calor de Manacor. Pato aposta per José Ruiz i no decepciona a ningú. El creixement del català a Manacor ha estat espectacular. En l'última temporada ha disputat 23 partits com a titular. Indiscutible per a Pato, aquest any ha tingut el premi de debutar amb la selecció espanyola.

ElPozo veu en Ruiz un dels jugadors que ha de fer la transició generacional. Al costat d'Álex, Bebe o Adri. Primer, Espanya. Ara, ElPozo. José Ruiz assaboreix el moment dolç i ja descansa per iniciar la propera temporada amb la màxima il·lusió. Ell ha seguit l'exemple de la seva família. Amb humilitat també pots arribar a envoltar-te entre els millors. Ningú sap millor que ell les dificultats que ha trobat al llarg de la seva trajectòria professional per arribar fins aquí. L'esforç té recompensa. #JoseRuiz29

Catalunya se la juega

El fútbol sala catalán no se puede permitirse el lujo de perder peso en Primera División. Con un Barça Alusport pletórico, dos ciudades catalanas persiguen la élite. Uno, el Marfil Santa Coloma de Gramenet, quién continúa agonizando en una temporada para olvidar, y el otro, Sala5 Martorell, quién busca recuperar la élite tras una campaña excepcional. Los dos equipos llevan dinámicas totalmente diferentes pero buscan el mismo objetivo: la permanencia y el ascenso a Primera. Perdieron el primer partido de la última eliminatoria y este próximo fin de semana decidirán su futuro más cercano.

Marfil Santa Coloma cayó de forma incomprensible en el pozo de Primera División. En las últimas jornadas jugó con fuego y lo ha llevado a jugar la promoción de permanencia. Con más trabajo de lo previsto superó a Unión África Ceutí, pero el Gáldar amenaza con descender a uno de los históricos del fútbol sala español. La derrota en Canarias en la prórroga obliga a los colomenses a ganar el próximo partido, viernes, y forzar el tercero y definitivo partido. Demasiadas angustias para un equipo donde un ilustre, Óscar Redondo dejará a final de temporada. Un grande como él merece, como mínimo, la recompensa de la permanencia.

Mientras tanto, el camino de Sala5 Martorell tiene mucho mérito. Pero mucho. El sueño de volver a la élite está liderado por tres jugadores: Jordi Gay -quién se despide como jugador esta temporada-, Diego Blanco -quién se ha reivindicado como máximo goleador de Segunda, con 40 goles (de momento)- y Marc Areny -el presente y el futuro del equipo de su corazón-. Con un presupuesto ajustadísimo, la ilusión de Martorell pasa, ahora, con superar otro histórico: Burela. El equipo gallego ganó a los penalties en el primer partido y obliga Sala5 Martorell a ganar los dos partidos si quiere subir a Primera.

Cataluña se la juega. Hasta ahora, con el Barça y Marfil ya era una corta representación en la élite comparada con otros puntos del territorio estatal. El Barça no puede ser el único equipo catalán en Primera. El sueño de Santa Coloma de Gramenet y Martorell todavía es posible. Ojalá, el que ahora es un sueño sea, domingo, una realidad.

Catalunya se la juga

El futbol sala català no es pot permetre el luxe de perdre pes a Primera Divisió. Amb un Barça Alusport pletòric, dues ciutats catalanes persegueixen l'elit. Un, el Marfil Santa Coloma de Gramenet, qui continua agonitzant en una temporada per oblidar, i l'altre, el Sala5 Martorell, qui busca recuperar l'elit després d'una campanya excepcional. Els dos equips porten dinàmiques totalment diferents però busquen el mateix objectiu: la permanència i l'ascens a Primera. Van perdre el primer partit de l'última eliminatòria i aquest proper cap de setmana decidiran el seu futur més proper.

Marfil Santa Coloma va caure de forma incomprensible al pou de Primera Divisió. En les últimes jornades va jugar amb foc i el va dur a jugar la promoció de permanència. Amb més feina de la prevista va superar a Unión África Ceutí, però el Gáldar amenaça en fer baixar un dels històrics del futbol sala espanyol. La derrota a Canàries a la pròrroga obliga als colomencs a guanyar el proper partit, divendres, i forçar el tercer i definitiu partit. Massa angoixes per un equip on un il·lustre, Óscar Redondo deixarà a final de temporada. Un gran com ell mereix, com a mínim, la recompensa de la permanència.

Mentrestant, el camí del Sala5 Martorell té molt mèrit. Però molt. El somni de tornar a l'elit està liderat per tres jugadors: Jordi Gay -qui s'acomiada com a jugador aquesta temporada-, Diego Blanco -qui s'ha reivindicat com a màxim golejador de Segona, amb 40 gols (de moment)- i Marc Areny -el present i el futur de l'equip del seu cor-. Amb un pressupost ajustadíssim, la il·lusió de Martorell passa, ara, per superar un altre històric: Burela. L'equip gallec va guanyar als penals en el primer partit i obliga el Sala5 Martorell a guanyar els dos partits si vol pujar a Primera.

Catalunya se la juga. Fins ara, amb el Barça i Marfil ja era una pobre representació a l'elit comparada amb altres punts del territori estatal. El Barça no pot ser l'únic equip català a Primera. El somni de Santa Coloma de Gramenet i Martorell encara és possible. Tant debò, el que ara és un somni sigui, diumenge, una realitat.

Wilde muestra el camino (4-5)

Wilde, el goleador con quién el Barça Alusport encomendó el encargo de anotar los goles para marcar las diferencias, volvió a ser determinante en el primer partido de las semifinales del playoff por el título iguero. El brasileño enmudeció el Caja Madrid con un recital ofensivo que permite a los azulgrana disponer de una ventaja casi insalvable para InterMovistar. Wilde marcó su gol número 50 esta temporada (si sumamos todas las competiciones) y deja la eliminatoria con el Barça Alusport tocando su segunda final liguera consecutiva.

Y esto que el partido ante el Inter empezó el partido avanzándose en el marcador. Eka, quién se encuentra en estado de gracia extraordinario, anotó el 1-0 en el inicio del primer tiempo. Pero, los azulgrana ya husmeaban la portería verde. El empate llegó cuando Sergio Lozano fusiló al portero Juanjo con un disparo inapelable. Y cuando parecía que se llegaría al descanso con todo igualado, Wilde hizo el 1-2. Un gol psicológicamente importante para hacer el primer paso hacia la victoria.

El segundo tiempo fue trepidante. Los dos equipos apostaron por el fútbol sala espectáculo. Y quien salió ganando fue el espectador. Los azulgrana mantenían la mínima ventaja hasta que el técnico Daniel Ibañes decidió jugárselo todo con portero-jugador. Y Batería se añadió al espectáculo con un golazo de traca que sorprendió a un Paco Sedano inmenso. El empate hizo levantar la afición de la Inter que vio la victoria más cerca. Pero, un minuto más tarde, Wilde recuperaba una pelota en el ataque de los madrileños para hacer el 2-3.

Quedaban poco más de 5 minutos. Un tiempo suficiente porque Eka volviera a marcar y estableciera el empate (3-3) con que se llegó al final del tiempo reglamentario. La prórroga llamaba a la puerta. Y fueron en estos cinco minutos más de añadido que el Barça Alusport sentenció. Primero fue Fernandao, con quién volvió a marcar, y Wilde, que hacía un gol que puede valer una final liguera.

El octavo Inter-Barça de la temporada no decepcionó a nadie. Y muestra más alicients de cara al segundo partido que se jugará en el Palau, este jueves. El Inter buscará el milagro sin Rafael Rato -lesionado- y aferrándose en el triunfo que consiguió a la pista azulgrana en partido de la fase regular. El equipo de Carmona puede liquidar a Inter por la vía rápida y ganar tiempo para disputar la final. Inter está tocado, pero no muerto.

Wilde mostra el camí (4-5)

Wilde, el golejador amb qui el Barça Alusport va encomanar l'encàrreg de fer els gols per marcar les diferències, va tornar a ser determinant en el primer partit de les semifinals del playoff pel títol de lliga. El brasiler va emmudir el Caja Madrid amb un recital ofensiu que permet als blaugrana disposar d'un avantatge gairebé insalvable per l'InterMovistar. Wilde va marcar el seu gol número 50 aquesta temporada (si sumem totes les competicions) i deixa l'eliminatòria amb el Barça Alusport tocant la seva segona final de lliga consecutiva.

I això que el partit davant l'Inter va començar el partit avançant-se en el marcador. Eka, qui es troba en estat de gràcia, va fer l'1-0 en l'inici del primer temps. Però, els blaugrana ja ensumaven la porteria verda. L'empat va arribar quan Sergio Lozano va afusellar el porter Juanjo amb un xut inapel·lable. I quan semblava que s'arribaria al descans amb tot igualat, Wilde va fer l'1-2. Un gol psicològicament important per fer el primer pas cap a la victòria.

El segon temps va ser trepidant. Els dos equips van apostar pel futbol sala espectacle. I qui en va sortir guanyant va ser l'espectador. Els blaugrana mantenien el mínim avantatge fins que el tècnic Daniel Ibañes va decidir jugar-s'ho tot amb porter-jugador. I Bateria va afegir-se a l'espectacle amb un golàs de traca que va sorprendre a un Paco Sedano immens. L'empat va fer aixecar l'afició de l'Inter que va veure la victòria més a prop. Però, un minut més tard, Wilde recuperava una pilota en l'atac dels madrilenys per fer el 2-3.

Quedaven poc més de 5 minuts. Un temps suficient perquè Eka tornés a marcar i establís l'empat (3-3) amb que es va arribar al final del temps reglamentari. La pròrroga trucava a la porta. I van ser en aquests cinc minuts més d'afegit que el Barça Alusport va sentenciar. Primer va ser Fernandao, amb qui va tornar a marcar, i Wilde, que feia un gol que pot valer una final de lliga.

El vuitè Inter-Barça de la temporada no va decebre a ningú. I mostra més alicients de cara al segon partit que es jugarà al Palau, aquest dijous. L'Inter buscarà el miracle sense Rafael Rato -lesionat- i aferrant-se en el triomf que va aconseguir a la pista blaugrana en partit de la fase regular. L'equip de Carmona pot liquidar l'Inter per la via ràpida i guanyar temps per la final.

Inter, nuevo reto azulgrana

El camino ha querido que InterMovistar sea, una vez más, el rival del Barça Alusport en unas semifinales. Lo fue en la Copa de España y en la Copa del Rey -con victoria para los azulgrana- y, ahora, lo será en el playoff por el título liguero. Esta temporada, Inter y Barça se han visto las caras en siete ocasiones. Y el sábado (13.00 horas, en directo por BarçaTV) será la octava. El equipo azulgrana tiene el factor pista a favor, pero la eliminatoria empieza en Alcalá de Henares. A pesar de ser una eliminatoria a tres partidos, el primer encuentro puede ser determinante. Los dos equipos han ganado en pista contraria esta temporada. Por lo tanto, la eliminatoria promete ser apasionante. El Palau puede ser decisivo.

Todos los jugadores en la previa coinciden a admitir que los pequeños detalles serán decisivos en el resultado final. El Barça Alusport, el vigente campeón de liga, tendrá que ir a todas desde el primer minuto. Una victoria de Inter obligaría a los de Marc Carmona a ganar dos partidos de forma consecutiva a la máquina verde el Palau. Una misión que todavía no ha conseguido esta temporada.

La recuperación de Fernandao da más solvencia al ataque azulgrana. El astro hispanobrasileño se ha perdido buena parte de la temporada por molestias musculares. Pero llega pidiendo paso al equipo para afrontar el gran reto de sumar la segunda liga de la historia y de forma consecutiva. Con Fernandao, Wilde y Sergio Lozano, el ataque azulgrana promete emociones fuertes en esta eliminatoria.

Pero cuidado con Inter. Con Daniel en el banquillo ha reavivado el alma de la máquina verde. Sobretodo traas levantar un partido casi imposible en Pamplona en el estreno en los cuartos de final. Aquella victoria les ha dado el empujón necesario para intentar repetir la gesta de derrotar al Barça en la final de la Supercopa de España y en partido liguero regular, con David Marin y Chema Jiménez, enl banquillo respectivamente.

La segunda liga del Barça pasa por Alcalá. El equipo de Carmona no puede especular. De hecho, a la Copa del Rey ya demostró que por muchas campañas orquestadas desde la directiva de Inter para llenar el Caja Madrid no hay factor que le intimide. Soy mucho partidario que los clubes se meneen para incentivar sus aficionados. E Inter sabe que si quiere ser a la final no le queda ningún más remedio que ganar el primer partido en casa. Si llega al Palau con el 1-0 a su favor tendrá muchos más números. Si es el Barça que se adjudica el primer partido, la eliminatoria estará prácticamente cerrada.

L'Inter, nou repte blaugrana

El camí ha volgut que l'InterMovistar sigui, un cop més, rival del Barça Alusport en unes semifinals. Ho va ser a la Copa d'Espanya i a la Copa del Rei -amb victòria pels blaugrana- i, ara, ho serà al playoff pel títol de lliga. Aquesta temporada, Inter i Barça s'han vist les cares en set ocasions. I dissabte (13.00 hores, en directe a BarçaTV) serà la vuitena. L'equip blaugrana té el factor pista a favor, però l'eliminatòria comença a Alcalà d'Henares. Tot i que és una eliminatòria a tres partits, el primer matx pot ser determinant. Els dos equips han guanyat en pista contrària aquesta temporada. Per tant, l'eliminatòria promet ser apassionant. El Palau pot ser decisiu.

Tots els jugadors en la prèvia coincideixen a admetre que els petits detalls seran decisius en el resultat final. El Barça Alusport, el vigent campió de lliga, haurà d'anar a totes des del primer minut. Una victòria d'Inter obligaria als de Marc Carmona a guanyar dos partits de forma consecutiva a la màquina verda. Una missió que encara no ha aconseguit aquesta temporada.

La recuperació de Fernandao dóna més solvència a l'atac blaugrana. L'astre hispanobrasiler s'ha perdut bona part de la temporada per molèsties musculars. Però arriba demanant pas a l'equip per afrontar el gran repte de sumar la segona lliga de la història i de forma consecutiva. Amb Fernandao, Wilde i Sergio Lozano, l'atac blaugrana promet emocions fortes en aquesta eliminatòria.

Però compte amb l'Inter. Amb Daniel a la banqueta ha revifat l'ànima de la màquina verda. Sobretot després d'aixecar un partit gairebé impossible a Pamplona als quarts de final. Aquella victòria els ha donat l'empenta necessària per intentar repetir la gesta de la final de la Supercopa d'Espanya i en partit de lliga regular, amb David Marin i Chema Jiménez, a la banqueta respectivament.

La segona lliga del Barça passa per Alcalà. L'equip de Carmona no pot especular. De fet, a la Copa del Rei ja va demostrar que per moltes campanyes orquestrades des de la directiva d'Inter per omplir el Caja Madrid no hi ha factor que l'intimidi. Sóc molt partidari que els clubs es belluguin per incentivar els seus aficionats. I l'Inter sap que si vol ser a la final no li queda cap més remei que guanyar el primer partit a casa. Si arriba al Palau amb l'1-0 al seu favor tindrà molts més números. Si és el Barça que s'adjudica el primer partit, l'eliminatòria estarà pràcticament tancada.