Magestuosa recompensa

El Barça Alusport va suar de valent per endur-se la victòria en la visita del Lobelle al Palau. L'equip de Marc Carmona va fer un esforç titànic per superar el plantejament ultradefensiu dels gallecs i capgirar el marcador en una segona part magestuosa. La manca d'encert en la definició va ser l'únic escull perquè el Barça hagués d'esperar als últims minuts a segellar un triomf que el permet mantenir el liderat a manca de cinc jornades per acabar la fase regular. Els blaugrana van sumar tres punts d'or, un triomf d'aquells que demostren la capacitat de superació d'una plantilla que va persistir fins l'últim alè. Tot i ser Divendres Sant, els poc més de 2.000 espectadors que van ser al Palau, van empènyer a l'equip a obtenir la victòria.

El Lobelle Santiago, que no perdia com a visitant des de feia sis jornades, va presentar les seves credencials ben aviat. En una jugada d'atac ràpid, Aicardo va assistir magistralment a Diego Quintela que, sol al segon pal, només va haver d'empènyer la pilota al fons de la xarxa. L'avís dels gallecs va quedar neutralitzat, un minut més tard, amb l'empat d'Igor. El jugador brasiler va marcar quan el Lobelle no havia ni assaborit el gol. En menys de cinc minuts, dos gols. Tot i això, el Barça Alusport va donar bones sensacions a l'inici i semblava que l'empenta de l'equip el portaria a capgirar el marcador.

Però el primer temps va ser majoritàriament espès. Amb poques faltes i amb un joc desordenat, l'equip de Carmona no trobava l'estabilitat necessària per aplanar el camí cap a la victòria. El Barça Alusport s'anava diluint davant un plantejament clarament ultradefensiu de Lobelle. L'equip gallec, això sí, sortia amb perill a la contra amb pilotes llargues.

El descans va ser un punt d'inflexió per endreçar el joc blaugrana. Al segon temps, el Barça Alusport va mostrar-se ambiciós, ferm i decidit. Més encertat en defensa, va llançar-se contra la porteria del jove Álex que va fer sobreviure el seu equip durant molts minuts. Wilde i Lozano apuntaven amb més o menys encert i el gol es resistia. El domini blaugrana era abassagador però l'empat era un premi massa curt tenint en compte que ElPozo golejava a Manacor (1-4). El Lobelle pràcticament no va existir en atac, va renunciar a tot i s'aferrava a l'empat.

Quan el rellotge corria en contra dels interessos del Barça Alusport, Carmona va decidir jugar-s'ho atacant de cinc, amb Javi Rodríguez. I aquí va arribar la recompensa. Jordi Torras va clavar la pilota a la xarxa i, posteriorment, Wilde (que s'estrenava a twitter @wilde13futsal) en una jugada magistral de pissarra, situaven un 3-1 alliberador.

A falta de 3 minuts, però, el Barça Alusport va cometre l'error d'anar a buscar el quart gol enlloc de mantenir la calma i baixar la intensitat com un suflé. Així, l'intercanvi de cops va donar alè a Lobelle que, amb un gol d'Aicardo a poc més d'un minut per acabar el partit, somniava en puntuar del Palau. Un minut que es va fer massa llarg, però que va acabar amb victòria.

El pitjor del partit va ser, un cop més, Tomás de Dios. El tècnic gallec va ser expulsat per protestar quan va veure que el seu plantenjament tàctic se n'anava a norris. Tomás de Dios, a qui ningú li discuteix els seus coneixements, s'ho hauria de fer mirar...

Un deseo: Europa

Si hay una competición que ilumina los ojos de los jugadores del Barça Aluport, ésta es la UEFA Futsal Cup, a quién todo el mundo conoce como la Copa de Europa. El prestigio que se está ganando el equipo de Marc Carmona a base de llegar a las finales y ganarlas, ahora, tiene el deseo de colgarse la etiqueta de mejor equipo de Europa. Sería el colofón a un proyecto deportivo hecho a medida e ideado desde hace muchos años. Pero para conseguirlo todavía queda el último camino en Lleida. El Barça Alusport, que la temporada pasada ya deslumbró a todo el mundo con el triplete -Liga, Copa del Rey y Copa de España-, quiere seguir ampliando su espacio en el Museo del FC Barcelona. El equipo de Carmona ya es el mejor de la historia de la sección de fútbol sala. Europa sería la guinda del pastel. Es la única sección azulgrana que le falta este título.

La conquista de Europa pasa, primero, para eliminar la Sporting Clube de Portugal. Así lo decidió el sorteo y la mano inocente del futbolista David Villa durante la media parte del Barça-Milan. El equipo portugués es el actual subcampeón de Europa. La temporada pasada perdió la final ante el Montesilvano italiano y mantiene la misma columna vertebral. Tiene jugadores de calidad contrastada y son la base de la selección portuguesa. Con Joao Benedito a la portería, Caio, Leitao (quien ya jugó en la LNFS), Buiu y Deo (máximo goleador).

Esta temporada, el Sporting Clube mantiene un pulso con el Benfica en lo más alto de la clasificación de la liga portuguesa. El Sporting es segundo, a dos puntos, del Benfica a falta de 4 jornadas para cerrar la fase regular. Son, de largo, los dos equipos más potentes de Portugal.

En el sorteo el Barça Alusport ha evitado el rival más peligroso: el Dinamo de Moscú. Es el equipo más potente de la liga rusa. Ha sido campeón de Europa una vez ganando a Inter (temporada 2006/07) en Murcia tras perder dos finales consecutivas ante Action21 Charleroi (del extécnico azulgrana, Ricardo Menezes) e Inter. Los rusos se enfrentaran a Marca Futsal, el vigente campeón de la liga italiana.

El Barça Alusport llegará a la gran cita europea con los deberes hechos. Líder en la liga (a falta de 5 jornadas), campeón de la Copa de España y con una final en el horizonte: la Copa del Rey. La temporada puede ser para enmarcar, pero queda mucho camino por recorrer. Sólo la persistencia traerá a los azulgrana a cumplir este deseo: conquistar Europa.

Un desig: Europa

Si hi ha una competició que il·lumina els ulls dels jugadors del Barça Aluport, aquesta és la UEFA Futsal Cup, a qui tothom coneix com la Copa d'Europa. El prestigi que s'està guanyant l'equip de Marc Carmona a base d'arribar a les finals i guanyar-les, ara, té el desig de penjar-se l'etiqueta de millor equip d'Europa. Seria el colofó a un projecte esportiu fet a mida i ideat des de fa molts anys. Però per fer-ho encara queda l'últim camí a Lleida. El Barça Alusport, que la temporada passada ja va enlluernar a tothom amb el triplet -Lliga, Copa del Rei i Copa d'Espanya-, vol seguir ampliant el seu espai al Museu del FC Barcelona. L'equip de Carmona ja és el millor de la història de la secció de futbol sala. Europa seria la cirereta del pastís. És l'única secció blaugrana que li manca aquest títol.

La conquesta d'Europa passa, primer, per eliminar l'Sporting Clube de Portugal. Així ho va decidir el sorteig i la mà innocent del futbolista David Villa a la mitja part del Barça-Milan. L'equip portuguès és el vigent sots-campió d'Europa. La temporada passada va perdre la final davant el Montesilvano italià i manté la mateixa columna vertebral. Té jugadors de qualitat contrastada i són la base de la selecció portuguesa. Amb Joao Benedito a la porteria, Caio, Leitao (qui ja va jugar a la LNFS), Buiu i Deo (màxim golejador).

Aquesta temporada, l'Sporting Clube manté un frec a frec amb el Benfica al capdamunt de la classificació de la lliga portuguesa. L'Sporting és segon, a dos punts, del Benfica a falta de 4 jornades per cloure la fase regular. Són, de llarg, els dos equips més potents de Portugal.

En el sorteig el Barça Alusport ha evitat el rival més perillós: el Dinamo de Moscou. És l'equip més potent de la lliga russa. Ha estat campió d'Europa una vegada guanyant a l'Inter (temporada 2006/07) a Múrcia després de perdre dues finals consecutives davant l'Action21 Charleroi (de l'extècnic blaugrana, Ricardo Menezes) i l'Inter. Els russos s'enfrontarana al Marca Futsal, el vigent campió de la lliga italiana.

El Barça Alusport arribarà a la gran cita europea amb els deures fets. Líder a la lliga (a falta de 5 jornades), campió de la Copa d'Espanya i amb una final a l'horitzó: la Copa del Rei. La temporada pot ser per emmarcar, però queda molt camí per recórrer. Només la persistència portarà als blaugrana a complir aquest desig: conquerir Europa.

Por la puerta grande

El Barça Alusport jugará otra final: la Copa del Rey, el 23 de mayo en Antequera ante ElPozo Murcia. Los azulgrana consiguieron la clasificación no sólo superando la eliminatoria a doble partido ante Inter sino ganando, también, el partido de vuelta en el Caja Madrid de Alcalá de Henares (2-3). El equipo de Marc Carmona jugó un partido muy sólido ante un Inter que soñó con la clasificación con un juego a cuentagotas. Los deseos de remontada fueron un buen aliciente para llenar el pabellón de Alcalá y nada más. El equipo de Carmona fue muy superior a un Inter que sólo vivió del partido magistral del meta Juanjo y el acierto goleador de Eka. El Barça, en cambio, podía haber sentenciado la eliminatoria antes del descanso y lo hizo en la segunda parte.

En un partido muy serio, los azulgrana volvieron a leer a la perfección el desenlace de la eliminatoria. Inter salió fuerte, presionando casi en la frontal del área de Paco Sedano e impidiendo la circulación del balón del Barça Alusport. Esta apuesta arriesgada -lógica para doblegar el 3-1 de la ida en el Palau- provocó muchos contraataques azulgranas. Wilde, Saad, Torras (con un disparo al palo) o Igor pudieron desnivelar el marcador. Pero en el único error en defensa azulgrana, Eka -que se encuentra en un momento muy dulce- puso el 1-0. Inter estava a sólo un gol de igualar la eliminatoria.

Ni el marcador adverso ni la presión ambiental del Caja Madrid hicieron temblar el pulso a los azulgrana que siguieron el guión establecido. En la segunda parte, Inter se fue apagando. De fuerzas y también de ideas. Sobre todo por un trabajo excepcional de Ari Santos y Saad en defensa. La entrada de Javi Rodríguez -que sólo jugó unos minutos en la reanudación- coincidió con el gol del empate. Un pase del colomense hacia Saad, que al primer toque asistió a Ari Santos que, ante Juanjo, con un toque magistral hizo el 1-1. Golazo!

En el segundo tiempo, Inter desapareció. Ni Mati, ni Rafael ni Batería. A falta de 9 minutos para el final, el equipo madrileño se la jugó con portero-jugador. Y fue Eka, una vez más, quién encontró el espacio necesario para anotar el 2-1. Este gol sólo fue un espejismo. Ante un Inter volcado al ataque, Saad y Lin marcaron dos goles más que certificaban el pase a la final y una dulce revancha del partido liguero en el Palau. Sergio Lozano marró un lanzamiento de doble penalty que despejó Juanjo. Además, Paco Sedano estuvo muy acertado en el tramo final y enterró definitivamente el sueño del Inter.

El triunfo del Barça demuestra que el equipo de Carmona tiene un largo recorrido y que la derrota en el Palau ante el Inter en la liga fue un accidente fortuito. El aspirante (Inter) todavía tiene mucho trabajo si quiere hacerle sombra a este Barça. Y una vez más, Chema Jiménez demostró que dirigir a un equipo que quiere aspirar a todo le va demasiado grande.

El Barça Alusport jugará su sexta final consecutiva -dos Copas de España, dos Copas del Rey, Liga y Supercopa de España- ante ElPozo. El 23 de mayo en Antequera.

Per la porta gran

El Barça Alusport jugarà una altra final: la Copa del Rei, el 23 de maig a Antequera davant ElPozo Múrcia. Els blaugrana van aconseguir la classificació no només superant l'eliminatòria a doble partit davant l'Inter sinó guanyant, també, la tornada al Caja Madrid d'Alcalà d'Henares (2-3). L'equip de Marc Carmona va jugar un partit molt sòlid davant un Inter que va somniar en la classificació amb un joc a comptagotes. Els desitjos de remontada van ser un bon alicient per omplir el pavelló d'Alcalà i res més. L'equip de Carmona va ser molt superior a un Inter que només va viure del partit magistral del porter Juanjo i l'encert golejador d'Eka. El Barça, en canvi, podia haver sentenciat l'eliminatòria al descans i ho va fer a la segona part.

En un partit molt seriós, els blaugrana van tornar a llegir a la perfecció el desenllaç de l'eliminatòria. Inter va sortir embalat, pressionant gairebé a la frontal de l'àrea de Paco Sedano i impedint la circulació de la pilota del Barça Alusport. Aquesta aposta arriscada -lògica per capgirar el 3-1 de l'anada al Palau- va provocar molts contraatacs blaugranes. Wilde, Saad, Torras (amb un xut al pal) o Igor van poder desnivellar el marcador. Ara bé, en l'únic error en defensa blaugrana, Eka -que es troba en un moment molt dolç- va posar l'1-0. Inter era a només un gol d'igualar l'eliminatòria.

Ni el marcador advers ni la pressió ambiental del Caja Madrid van fer tremolar el pols als blaugrana que van seguir fil per randa el guió establert. A la segona part, l'Inter es va anar fonent. De forces i també d'idees. Sobretot per un treball excepcional d'Ari Santos i Saad en defensa. L'entrada de Javi Rodríguez -que només va jugar uns minuts a la represa- va coincidir amb el gol de l'empat. Una passada del colomenc cap a Saad, que al primer toc va assistir a Ari Santos que, davant de Juanjo, amb un toc d'esperó va fer l'1-1. Golàs!

El segon temps, Inter va desaparèixer. Ni Mati, ni Rafael ni Bateria. A falta de 9 minuts pel final, l'equip madrileny se la va jugar amb porter-jugador. I va ser Eka, un cop més, qui va trobar l'espai necessari per fer el 2-1. Però va ser un miratge. En un tres i no res, Saad i Lin feien dos gols més que certificaven el passi a la final i una dolça revenja del partit de lliga al Palau. Sergio Lozano podia haver ampliat l'avantatge però Juanjo li va aturar un llançament de doble penal. A més, Paco Sedano va ser molt encertat en el tram final i va enterrar definitivament el somni de l'Inter.

El triomf del Barça demostra que l'equip de Carmona té un recorregut llarg i que la derrota al Palau davant l'Inter va ser un accident fortuït. L'aspirant (Inter) encara té molta feina si vol fer-li ombra a aquest Barça. I un cop més, Chema Jiménez va demostrar, un cop més, que dirigir un equip que vol aspirar a tot li va massa gran.

El Barça Alusport jugarà la seva sisena final consecutiva -dues Copes d'Espanya, dues Copes del Rei, Lliga i Supercopa d'Espanya- davant ElPozo. El 23 de maig a Antequera.

A un paso de otra final

Inter Movistar y Barça Alusport vuelven a verse las caras. Lo harán por sexta vez esta temporada. Será un partido a cara y cruz. Es el retorno de semifinales de la Copa del Rey. El aspirante contra el vigente campeón. El equipo catalán tiene la ventaja de dos goles del partido de ida e Inter Movistar buscará la remontada. El equipo de Alcalá se equivocó en la estrategia de la ida y ahora tiene que apelar a hacer un llamamiento a sus aficionados para que el Caja Madrid sea una auténtica olla a presión. El partido, este martes (21.00 horas, BarçaTV), tendrá premio: un billete para la final de la Copa del Rey que se disputará en Antequera.

La máquina verde está lista, engrasada y llega en el mejor momento de la temporada. Consolidado en el tercer lugar en la liga y persiguiendo a sus máximos rivales -Barça y ElPozo-, Inter está pletórico con dos victorias contundentes ante el Barça en el Palau y la última, la goleada de la temporada frente a Umacom Zaragoza (12-2).

El equipo de Chema Jiménez buscará la revancha de la semifinal de la Copa de España. Inter se ha convertido, esta temporada, en la bestia negra del Barça Alusport. De hecho es el único equipo que le ha ganado... y en dos ocasiones: en la final de la Supercopa de España y en partido liguero en el Palau. El Barça ha hecho el mismo: derrotó a Inter en las semis de la Copa de España y en la ida de las semis de la Copa del Rey en el Palau. El único empate entre los dos equipos ha sido, precisamente, en el Caja Madrid de Alcalá, en partido liguero.

La igualdad que demuestran los dos equipos cuando se enfrentan es tan grande como la calidad de las plantillas. La mayoría de jugadores pueden ser decisivos. Paco Sedano contra Juanjo; Torras contra Mati; Lozano contra Batería; Wilde contra Rafael... son algunos de los alicientes que se cocinarán en la pista.

Pero, independientemente de esto, habrá otros factores que pueden condicionar la eliminatoria. El factor ambiental puede ser determinante. Por eso hará falta una actitud valiente y decidida de la pareja arbitral. Inter planteará un partido abierto, con juego rápido y con pocas paradas. El Barça Alusport, todo lo contrario, control y calma. El equipo de Marc Carmona hará bien de no cometer errores en defensa y en la línea de creación porque son los argumentos que Inter tiene para lograr su objetivo.

Aunque la LNFS ha perdido una gran oportunidad de explotar al máximo el espectáculo de una semifinal de la Copa del Rey. El seguimiento del partido será casi nulo teniendo en cuenta la coincidencia con el partido de Champions League de fútbol entre el Barça y el Milan en el Camp Nou. Entiendo que, jugándose en Alcalá, la directiva de Inter prefiera coincidir con el Barça que con el Real Madrid, pero la difusión será muy escasa. En Barcelona nadie estará pendiente del fútbol sala...

A un pas d'una altra final

Inter Movistar i Barça Alusport tornen a veure's les cares. Ho faran per sisena vegada aquesta temporada. Serà un partit a cara i creu. És la tornada de semifinals de la Copa del Rei. L'aspirant contra el vigent campió. L'equip català té l'avantatge de dos gols del partit d'anada i l'Inter Movistar busca la remontada. L'equip d'Alcalà es va equivocar en l'estratègia de l'anada i ara ha d'apel·lar a fer una crida als seus aficionats perquè el Caja Madrid sigui una autèntica olla a pressió. Aquest dimarts (21.00 hores, BarçaTV), hi haurà el premi d'un bitllet per a la final de la Copa del Rei que es disputarà a Antequera.

La màquina verda ho té tot a punt i arriba en el millor moment de la temporada. Consolidat en el tercer lloc en la lliga i perseguint els seus màxims rivals -Barça y ElPozo-, Inter està pletòric amb dues victòries contundents davant el Barça al Palau i l'última, la golejada de la temporada a Umacom Saragossa (12-2).

L'equip de Chema Jiménez buscarà la revenja de la semifinal de la Copa d'Espanya. Inter s'ha convertit, aquesta temporada, en la bèstia negra del Barça Alusport. De fet és l'únic equip que l'ha guanyat. I ho ha fet en dues ocasions: en la final de la Supercopa d'Espanya i en partit de lliga al Palau Blaugrana. El Barça ha fet el mateix: va derrotar l'Inter a les semis de Copa d'Espanya i en l'anada de les semis de la Copa del Rei al Palau. L'únic empat entre tots dos equips ha estat, precisament, al Caja Madrid d'Alcalà, en partit de lliga.

La igualtat que demostren els dos equips quan s'enfronten és tant gran com la qualitat de les plantilles. La majoria de jugadors poden ser decisius. Paco Sedano contra Juanjo; Torras contra Mati; Lozano contra Bateria; Wilde contra Rafael... són alguns dels alicients que es cuinaran a la pista.

Però, independentment d'això, hi haurà altres factors que poden condicionar l'eliminatòria. El factor ambiental pot ser determinant, per això caldrà una actitud valenta i decidida de la parella arbitral. Inter plantejarà un partit obert, amb joc ràpid i amb poques aturades. El Barça Alusport, tot el contrari, control i calma. L'equip de Marc Carmona farà bé de no cometre errors en defensa i en la línia de creació perquè són els arguments que Inter té per ser a la final.

La LNFS ha perdut, però, una gran oportunitat d'explotar al màxim l'espectacle d'una semifinal de la Copa del Rei. El seguiment del partit serà gairebé nul tenint en compte la coincidència amb el partit de Champions League de futbol entre el Barça i el Milan al Camp Nou. Entenc que, jugant-se a Alcalà, la directiva d'Inter prefereix coincidir amb el Barça que amb el Reial Madrid, però la difusió serà molt escassa. A Barcelona ningú estarà pendent del futbol sala...