La Copa: sense marge d'error

Logronyo és, des d'avui i fins diumenge, la capital del futbol sala espanyol. La Rioja assaborirà els millors duels que es poden veure gairebé al món. Com a mínim, així ho serà en la jornada d'estrena. Dos partits d'alt nivell, de màxima exigència i sense marge d'error. La Copa d'Espanya és capritxosa. Però ja ho va voler ser-ho el dia del sorteig.

És una competició que s'obre amb força i que va embogint fins a la gran final. De menys a més. Però aquest any, tot és diferent. La Copa de Logronyo ja s'estrena amb dues finals: Caja Segòvia-Barça i Intermovistar-ElPozo. Dos dels quatre marxaran cap a casa. I a les primeres de canvi. Quatre probables finalistes hauran de fer un gran esforç per segellar el passi a les semifinals. Si mesurem els equips per la seva trajectòria a la competició de la regularitat (la lliga), Barça i ElPozo es postulen com a candidats a les semis. Però a la Copa no hi ha estadístiques que valguin i només dos equips jugaran una de les semifinals més cares de la història.

Caja Segòvia ha demostrat, sobradament, que no és tan lluny del Barça i que a partit únic la distància entre uns i altres s'escurça encara més. Però tampoc podem oblidar que l'equip barcelonista porta una trajectòria impecable aquesta temporada. Només ha perdut un partit. Sí, i va valer un títol: la Supercopa d'Espanya en ple final de pretemporada. Des d'aleshores, imbatuts a la lliga, a la Copa del Rei (semifinalista) i classificat per la final A4 de la UEFA Futsal Cup.

L'altre duel és, potser, encara més bèstia! Intermovistar i ElPozo s'han enfrontat fins a tres vegades en una final de Copa. I ara ho han de fer a quarts de final. La màquina verda -que ja ha guanyat un títol aquesta temporada- busca trencar l'espectacular trajectòria del Pozo aquest any. No hi ha pronòstic que valgui. Els dos equips tenen jugadors de tanta qualitat que es troben en la mateixa línia de sortida a l'inici de la Copa. Els petits detalls poden ser determinants. I Duda intentarà fer l'enèssim miracle.

Des del dia del sorteig de Copa, tothom està pendent d'aquest doble duel. La temporada pot marcar un punt d'inflexió (o no) després de la cita de Logronyo. Vinga, que això comença!

Caja Segovia, la gran 'Escuela'

Segovia no sólo vive del acueducto. También lo hace del fútbol sala. Tiene uno de los clubes con más tradición del fútbol sala español y tiene una filosofía de club ejemplar. Segovia ha sido una gran 'Escuela' de dónde han nacido grandes jugadores y también de alojamiento de otros muchos que han hecho del pabellón Pedro Delgado una de las pistas más respetadas del estado.

Esta ciudad ha querido el fútbol sala desde el primer día. Y fruto de esto, Caja Segovia es, todavía, uno de los clubes punteros de España. Lo demostró la temporada pasada cayendo en el último aliento en el Palau ante el Barça. Eso sí, ya no están tres piezas básicas de aquél equipazo: Tobe (Inter), Esquerdinha (ElPozo) y Sergio Lozano (Barça). Curiosamente, cada pieza ha acabado en los tres equipos más potentes de la LNFS.

Segovia siempre ha sido una cuna del fútbol sala. Allá han surgido jugadores fabulosos fruto de una dedicación  enorme en la cantera. El más reciente es el caso de un ángel: Lin. El jugador, después de despuntar al Caja, ha acabado siendo el spider del Palau. La última perla es Borja Díaz. La temporada pasada ya fue nombrado jugador revelación por la LNFS y los equipos grandes empiezan a disputárselo de cara a la temporada próxima. Y no nos olvidáramos de Sergio González o David Ruiz, que ya se hablará muy pronto de ellos.

Y así es la filosofía en Segovia. Un club que apuesta por la formación y por el reciclaje. Da lo mismo que se hayan hecho en Castilla cómo que no, pero siempre apuestan por un producto de calidad. Un equipo que le da igual la edad prematura de sus jugadores. Les interesa más la calidad y el talento que la experiencia. Y los explotan hasta enloquecer a los clubes con más presupuesto. Y cuando el mejor jugador se va, ya hay otros que despuntan. Y vuelta a empezar. Este es el secreto en Segovia.

Hace más de una década que no levantan un título. El último fue la Intercontinental (2001) ante el Atlético Mineiro. Pero llegan a la Copa de España con la máxima ilusión. Saben que el reto es grande: el Barça Alusport, el actual campeón. El mismo equipo que hace unos meses los deshizo la ilusión de ganar la liga. Buscarán la revancha en la pista. Y la Copa es muy pícara.

Caja Segòvia, la gran 'Escuela'

Segòvia no només viu de l'aqüeducte. També ho fa del futbol sala. Té un dels clubs amb més solera del futbol sala espanyol i té una filosofia de club exemplar. Segòvia ha estat una gran escola d'on han nascut grans jugadors i també d'allotjament de molts altres que han fet del pavelló Pedro Delgado una de les pistes més respectades de l'estat.

Aquesta ciutat ha estimat el futbol sala des del primer dia. I fruit d'això, el Caja Segòvia és, encara, un dels club punters a Espanya. Ho va demostrar la temporada passada caient en l'últim alè al Palau davant el Barça. Això sí, ja no hi són tres peces bàsiques d'aquell equipàs: Tobe (Inter), Esquerdinha (ElPozo) i Sergio Lozano (Barça). Curiosament, una peça ha acabat en els tres equips més potents de la LNFS.

Segòvia sempre ha estat el bressol del futbol sala. Allà han sorgit jugadors fabulosos fruit d'una dedicació plena a la cantera. El més recent és el cas d'un àngel: Lin. El jugador, després de despuntar al Caja, ha acabat sent l'spider del Palau. L'última perla és Borja Díaz. La temporada passada ja va ser nomenat jugador revelació per la LNFS i els equips grans comencen a disputar-se'l per la temporada vinent. I no ens oblidéssim de David Ruiz o Sergio, que ja se'n parlarà ben aviat.

I així és la filosofia a Segòvia. Un club que aposta per la formació i pel reciclatge. Tant és que s'hagin fet a Castella com que no, però sempre aposten per un producte de qualitat. Un equip que li és igual l'edat prematura dels seus jugadors. Els interessa més la qualitat i el talent que l'experiència. I els exploten fins a embogir als clubs amb més pressupost. I quan el millor jugador se'n va, ja n'hi ha d'altres que despunten. Aquest és el secret a Segòvia.

Fa més d'una dècada que no alcen un títol. L'últim va ser la Intercontinental (2001) davant l'Atlético Mineiro. Però arriben a la Copa d'Espanya amb la màxima il·lusió. Saben que el repte és gran: el Barça Alusport. El mateix equip que fa uns mesos va desfer-los la il·lusió de guanyar la lliga. Buscaran la revenja a la pista. I la Copa és molt trapella.

Ari Santos 'O Neguinho', hasta 2015

El Barça Alusport llegará a Logroño con la intención de revalidar el título de Copa de España con una noticia excelente: Ari Santos ha renovado hasta el 2015. Este próximo mes de junio, 'Neguinho' quedaba libre tras tres temporadas donde el jugador brasileño ha contribuido, y mucho, en los éxitos del equipo azulgrana. En estos tres años brillantes sólo ha habido una mancha negra: una grave lesión que lo alejó casi una temporada de las pistas.

Ari Santos es de aquellos jugadores imprescindibles en cualquier equipo. Primero, porque dentro del terreno de juego tiene unas calidades envidiables. Desequilibra, corre, tiene visión de juego y siempre sabe estar en su lugar. Además, esta temporada se está reivindicando como goleador (ya suma 10 goles a la liga). Su experiencia en el fútbol brasileño -campeón del mundo con la canarinha y de la liga de su país con el Malwee, cinco veces de forma consecutiva- lo demuestra en cada partido que juega con la camiseta del Barça. Es un jugador ideal y complementario por el equipo.

Y segundo, que también es un valor añadido, es uno de los que crea buen rollo en el vestuario. Su sonrisa permanente contagia a sus compañeros y es uno de los artífices de este Barça campeón. Todos estos requisitos hacen de Ari un jugador clave en el Barça del presente y del futuro más cercano.

La renovación de Ari es una de las mejores decisiones que ha tomado la dirección deportiva del Barça Alusport que ya empieza a planificar la próxima temporada. Y lo hace, precisamente, a pocos días de empezar una de las competiciones más atractivas: la Copa de España. Este martes, 6 de marzo, Ari Santos cumple 30 años. El mejor regalo es su renovación... pero ganar la Copa de España en Logroño sería otro regalo precioso, no?

Por cierto, mañana en twitter tenemos que conseguir que Ari Santos sea TT: #arisantos30

Ari Santos 'O Neguinho', fins al 2015

El Barça Alusport arribarà a Logronyo per intentar revalidar el títol de la Copa d'Espanya amb una notícia excel·lent: Ari Santos ha renovat fins al 2015. Aquest proper mes de juny, 'Neguinho' quedava lliure després de tres temporades on el jugador brasiler ha contribuït, i molt, en els èxits de l'equip blaugrana. En aquests tres anys brillants només hi ha hagut una taca negra: una greu lesió que el va allunyar gairebé una temporada de les pistes.

Ari Santos és d'aquells jugadors imprescindibles en qualsevol equip. Primer, perquè dins al terreny de joc té unes qualitats envejables. Desequilibra, córre, té visió de joc i sempre sap estar al seu lloc. A més, aquesta temporada s'està reivindicant com a golejador (ja suma 10 gols a la lliga). La seva experiència al futbol brasiler -campió del món amb la canarinha i de la lliga del seu país amb el Malwee, cinc cops de manera consecutiva- es demostra en cada partit que juga amb la samarreta del Barça. És un jugador ideal i complementari per l'equip.

I segon, que també és un valor afegit, és un dels que crea bon rotllo al vestidor. El seu somriure permanent contagia als seus companys i és un dels artífexs d'aquest Barça campió. Tots aquests requisits fan d'Ari un jugador clau en el Barça del present i del futur més proper.

La renovació d'Ari és una de les millors decisions que he pres la direcció esportiva del Barça Alusport que ja comença a planificar la propera temporada. I ho fa, precisament, a pocs dies de començar una de les competicions més atractives: la Copa d'Espanya. Aquest dimarts, 6 de març, Ari Santos compleix 30 anys. El millor regal és la seva renovació... però guanyar la Copa d'Espanya a Logronyo seria un altre regal preciós, no?

Per cert, demà a twitter hem d'aconseguir que Ari Santos sigui TT: #arisantos30

Mirando la Copa de reojo

La fiesta del fútbol sala está a punto de llegar. Será la próxima semana con la disputa de la Copa de España. Logroño será durante unos días una ciudad privilegiada. Pero, este fin de semana toca liga. Sí, los entrenadores tendrán que exprimir bien su lado psicológico para no sufrir ninguna sorpresa antes de la Copa. Los precedentes nos dan la razón. La jornada antes de la Copa siempre ha habido algún descalabro. El único equipo que se salva es el FC Barcelona Alusport, que fruto de la renuncia del Benicarló, puede pensar únicamente en la Copa. No se la mira de reojo sino que hace días que tiene los dos ojos bien abiertos para intentar revalidar el título que consiguió la temporada pasada en Segovia.

El problema más grande que sufren los jugadores en la jornada liguera previa a la Copa no es únicamente psicológico sino también ante el peligro de lesionarse. Es cierto que pueden caer durante las sesiones semanales, pero el riesgo a hacerse daño tiene más peso si el partido es el último antes de la Copa. Y con esto no quiero decir que los jugadores se nieguen a poner el pie si lo tienen que hacer, pero creo que juegan condicionados por el efecto Copa.

ElPozo Murcia no quiere ceder ante los azulgrana, que ya han sumado tres puntos más antes de jugar. El equipo de Duda es favorito a Tudela ante Ríos Renovables, pero tendrá que trabajar de lo lindo contra un conjunto -el de Víctor Acosta- que se crece ante uno de los grandes de la liga. Pero, me juego un guisante que ganará ElPozo... y bien. Un empate o una derrota del equipo murciano seria toda una sorpresa.

El resto de enfrentamientos puede beneficiar a los equipos que jueguen ante los participantes a la Copa de España. Intermovistar se las habrá a Lugo en un partido de claro color verde. Triman Navarra, a pesar de que el Parque Corredor de Torrejón le es una pista propicia, tendrá que ir con cuidado ante Carnicer. Lobelle, con las bajas de Barrón y Rubi, puede sufrir en Cartagena. Y Caja Segovia, que sin Tobe ha perdido fuelle, no puede ceder más terreno a sus perseguidores en el partido ante Talavera.

Los partidos más intensos serán, precisamente, en los que no hay representantes de la Copa. Manacor y Zaragoza, que se encuentran en alza, garantizan espectáculo en el Palma Arena. Y el otro enfrentamiento de interés será el Puertollano-Marfil Santa Coloma. Es una buena oportunidad para los colomenses de dar un salto de calidad ante un rival directo.

Hay liga, sí. Pero, quien no piensa en la Copa?

Mirant la Copa de reüll

La festa del futbol sala està a punt d'arribar. Serà la setmana vinent amb la disputa de la Copa d'Espanya. Logronyo serà durant uns dies una ciutat privilegiada. Però, aquest cap de setmana toca lliga. Sí, els entrenadors hauran d'esprémer bé el seu vessant psicològic per no patir cap sorpresa abans de la Copa. Els precedents ens dónen la raó. La jornada abans de la Copa sempre hi ha hagut algun daltabaix. L'únic equip que se salva és el FC Barcelona Alusport, que fruit de la renúncia del Benicarló, pot pensar únicament amb la Copa. No se la mira de reüll sinó que fa dies que hi té els dos ulls ben grossos per intentar revalidar el títol que va aconseguir la temporada passada a Segòvia.

El problema més gran que pateixen els jugadors en la jornada de lliga prèvia a la Copa no és únicament psicològic sinó també del perill a lesionar-se. És cert que poden caure durant les sessions setmanals, però el risc a fer-se mal té més pes si el partit és l'últim abans de la Copa. I amb això no vull dir que els jugadors es neguin a posar el peu si ho han de fer, però crec que juguen condicionats per l'efecte Copa.

ElPozo Múrcia no vol cedir davant dels blaugrana, que ja han sumat tres punts més abans de jugar. L'equip de Duda és favorit a Tudela davant el Ríos Renovables, però haurà de treballar de valent contra un conjunt -el de Víctor Acosta- que es creix davant un dels grans de la lliga. Però, em jugo un pèsol que guanyarà ElPozo... i bé. Un empat o una derrota de l'equip murcià seria tota una sorpresa.

La resta d'enfrontaments pot beneficiar als equips que juguin davant dels participants a la Copa d'Espanya.
Intermovistar se les haurà a Lugo en un partit de clar color verd. Triman Navarra, tot i que el Parque Corredor de Torrejón li és una pista propícia, haurà d'anar en compte amb el Carnicer. Lobelle, amb les baixes de Barrón i Rubi, pot patir a Cartagena. I Caja Segòvia, que sense Tobe ha perdut gas, no pot cedir més terreny als seus perseguidors en el partit davant Talavera.

Els partits més intensos seran, precisament, els que no hi ha equips de Copa. Manacor i Saragossa, que es troben en alça, garanteixen espectacle al Palma Arena. I l'altre enfrontament d'interès serà el Puertollano-Marfil Santa Coloma. És una bona oportunitat pels colomencs de fer un salt de qualitat davant un rival directe.

Hi ha lliga, sí. Però, qui no pensa en la Copa?