La persistència té premi: Hexacampions!

Hexacampions! La selecció espanyola va aconseguir el cinquè Europeu de futbol sala de la seva història en una final taquicàrdica. Rússia va mostrar molta resistència, però la fe i, sobretot, la persistència de La Roja van ser determinants per mantenir, dos anys més, l'hegemonia continental. Aquest hexacampionat té un valor afegit més per la forma com el combinat de Venancio López va adjudicar-se un títol que, a pocs segons del temps reglamentari, ja volava en destinació Moscou. Espanya no trobava la solució. Havia esgotat tots els recursos.

Fins que va aparèixer Sergio Lozano. El jugador del Barça tenia reservada la millor actuació personal pel moment decisiu. A manca de pocs segons pel final, Rússia s'aferrava al mínim avantatge (1-0) gràcies a un gol de Pula. Espanya ho havia intentat absolutament tot en atac, però Rússia avalava amb escreix la seva condició de ser la selecció menys golejada. El combinat espanyol no trobava el camí del gol ni tan sols quan els russos van haver de jugar dos minuts amb un jugador menys a la pista per una absurda expulsió del 'brasiler' Cirilo.

Espanya no va perdre mai l'empenta i la força per l'igualada. El temps corria sense aturar-se. I quan semblava que tot estava perdut, Lozano va signar l'empat. Una gardela del blaugrana va escapçar la porteria russa i la fe espanyola va créixer fins a aixecar el títol. Quedava la pròrroga i sinó els penals. Però, un cop més, Lozano anotava l'1-2 i Borja, al límit del temps, establia l'1-3 definitiu. Tampoc cal oblidar-se de Luis Amado (qui mereix un capítol a part) perquè va demostrar que és el millor porter de la història d'aquest esport... de llarg.

Aquells que es pensaven que Espanya es passejaria per l'Europeu de Croàcia han comprovat que per guanyar títols has de treballar de valent. Per això el títol encara té més mèrit. Es va guanyar perquè els jugadors mai van perdre la fe. Van persistir fins assolir el títol. I aquesta és la fórmula. Durant l'Europeu, les transmissions d'Energy i Europort hi ha hagut massa comentaris gratuïts que no ajuden a donar el valor que té la victòria d'Espanya. No es guanya amb la gorra, com s'ha demostrat. Per tant, crec que aquells que tenim la sort d'explicar els fets, ho hem de fer amb humilitat i respecte cap als rivals.

En aquest Europeu, s'ha demostrat que el nivell de les seleccions ha pujat un esglaó i que la distància entre Espanya i la resta s'ha escurçat de forma significativa. Millor, clar que sí. De Rússia era d'esperar perquè era una de les favorites, juntament amb Itàlia que ha acabat tercera després de guanyar a Croàcia (1-3).

La premsa espanyola avui potser es farà ressò de la conquesta de l'Europeu. I ho disfressarà, com sempre, com una selecció invencible... que ho és. Vendran amb més força la bandera, els colors i l'orgull espanyol i passaran per alt, el més important que dóna l'esport: l'esforç i la persistència. Sense esforç ni persistència no hi hauria títols. I això, en un periodisme esportiu més radicalitzat que mai, s'oblida i es perd pel camí. 

Durants els propers dies desglossaré l'Europeu per capítols. Mencions especials que mereixen Luis Amado, Sergio Lozano, Jordi Torras i les revelacions Miguelín i Aicardo.

Salir, disfrutar y... ganar

Ha llegado el gran día. España juega (21.00 h, Energy) la gran final de la Eurocopa 2012 ante Rusia. Hasta ahora, el equipo español ha respondido con acierto ante todos los obstáculos que le han salido al paso hasta llegar al partido más decisivo. No ha habido ninguna fórmula mágica que le haya hecho peligrar su hegemonía. Lo intentó Eslovenia el día de un debut frío y Ucrania no fue rival. En cuartos de final, la Rumanía de Sito Rivera también lo intentó sin éxito y ni Italia, haciendo un trabajo impecable en defensa, pudo evitar dejar a la esquina en España.

Y ahora toca Rusia. El último peldaño y el último obstáculo. Rusia se ha clasificado para la final sin hacer demasiado ruido, pero si había dos equipos favoritos para disputarse el reinado en Europa son las dos selecciones que se lo jugarán todo en 40 minutos. Italia ha hecho la transición hacia una selección más autóctona y Portugal está lejos del potencial que había tenido años atrás. Sólo queda Rusia como la gran amenaza. Llega a la final siendo la selección menos goleada y con una dupla brasileña de adopción (Pula y Cirilo) que se tendrá que atar bien cerca.

España ganará el Eurocopa si juega como sabe hacerlo. España se llevará el éxito si estrangula Rusia en cada remate como lo hizo ante Rumanía. El sueño de Italia sobrevivió por la carencia de acierto de La Roja y la desgracia en los palos. Si no hubiera sido así, España hubiera obtenido una clasificación más oxigenada. Por tanto, en la final no se puede perdonar.

Estoy convencido que España conseguirá la victoria y mantendrá la hegemonía en Europa. No hay mejores jugadores en el mundo que en la LNFS. Y este es un valor añadido que hay que tener en cuenta. Hoy puede continuar la leyenda de quienes la empezaron. A todos ellos, una porción de la medalla también será suya.

Y sólo un deseo más personal. Además del título colectivo, hay un premio individual que Jordi Torras tiene a su alcance. El azulgrana puede convertirse en el MVP de la Eurocopa. Ha marcado 5 goles y está empatado con el croata Dario Marinovic, que jugará por el tercer y cuarto puesto ante Italia. Torras merecería esta distinción y ojalá hoy tenga más acierto que en el partido de semifinales (#TorrasMVP).

Salir, disfrutar y... ganar.

Sortiu, disfruteu i... guanyeu!

Ha arribat el gran dia. Espanya juga (21.00 h, Energy) la gran final de l'Eurocopa 2012 contra Rússia. Fins ara, l'equip espanyol ha respòs amb encert tots els obstacles que li han sortit al pas fins arribar al partit més decisiu. No hi ha hagut cap fórmula màgica que l'hagi fet perillar la seva hegemonia. Ho va intentar Eslovènia el dia d'un debut fred i Ucraïna no va ser rival. Als quarts de final, la Romania de Sito Rivera també ho va intentar sense èxit i ni Itàlia, fent un treball impecable en defensa, va poder evitar deixar a la cantonada a Espanya.

I ara toca Rússia. L'últim esglaó i l'últim obstacle. Rússia s'ha classificat per la final sense fer massa soroll, però si hi havia dos equips favorits per disputar-se el regnat a Europa són les dues seleccions que s'ho jugaran tot en 40 minuts. Itàlia ha fet la transició cap a una selecció més autòctona i Portugal és molt lluny del potencial que havia tingut anys enrera. Només queda Rússia com la gran amenaça. Arriba a la final sent la selecció menys golejada i amb una dupla brasilera d'adopció (Pula i Cirilo) que s'haurà de lligar ben a prop.

Espanya guanyarà l'Eurocopa si juga com sap fer-ho. Espanya s'endurà l'èxit si escanya Rússia en cada rematada com ho va fer davant de Romania. El somni d'Itàlia va sobreviure per la manca d'encert de La Roja i la fortuna dels pals. Si no hagués estat així, Espanya hagués obtingut una classificació més oxigenada. Per tant, en la final no es pot perdonar.

Estic convençut que Espanya aconseguirà la victòria i mantindrà l'hegemonia a Europa. No hi ha millors jugadors al món que arreu de l'estat. I aquest és un valor a tenir en compte. Avui pot continuar la llegenda dels qui la van començar. A tots ells, una porció de la medalla també serà seva.

I només un desig més personal. A banda del títol col·lectiu, hi ha un premi individual que Jordi Torras té a l'abast. El blaugrana pot convertir-se en el MVP de l'Eurocopa. Ha marcat 5 gols i està empatat amb el croat Dario Marinovic, que jugarà pel tercer i quart lloc contra Itàlia. Torras mereixeria aquesta distinció i tan debó avui tingui més encert que en el partit de semifinals (#TorrasMVP).

Sortiu i disfruteu.

Javi Rodríguez, la gran atracción

Javi Rodríguez, el gran ausente en el Europeo de fútbol sala por voluntad propia, se ha convertido en la gran atracción de los dos partidos amistosos que, este fin de semana, disputará Catalunya contra Uzbekistán. El pívot de Santa Coloma de Gramanet es el principal reclamo de una lista que entusiasma. Además de Rodríguez, destacan jugadores de primer nivel como Joan Linares (quién merece un capítulo aparte por sus más de 600 partidos a Primera División) o Juan Carlos López (quién picó piedra en la etapa más dura del Barça a caballo de Primera y Segunda División). El primer amistoso se jugará el sábado 11 en Martorell y el domingo 12 en Montcada i Reixac. Los dos compromisos se disputarán a las 18.00 horas.

Los otros alicientes se concretan en el regreso de jugadores que habían vivido la época dorada del fútbol sala en Martorell como José Ruiz (Manacor) o Héctor Albadalejo (que ahora juega al Acqua&Sapone de Italia). Otros jugadores de altos vuelos como Jordi Gay y Diego Blanco, que reviven una segunda juventud en el nuevo proyecto de Sala5 Martorell.

En la lista de Andreu Plaza, entrenador del Barça Alusport B y seleccionador de Catalunya, también se añaden dos porteros que apuntan alto: Dídac Plana (Zaragoza) y Julio Gracia (Barça Alusport B) y una de las perlas de la cantera de Santa Coloma, Julio López (Sala5 Martorell).

De Uzbekistán, poca cosa. El único conocido es el seleccionador: el gallego José María Pazos. El proyecto del conjunto asiático, que es de gira por Europa, es la participación a la Copa de Asia el próximo mes de mayo para lograr una plaza por el Mundial de Tailandia.

Javi Rodríguez, la gran atracció

Javi Rodríguez, el gran absent a l'Europeu de futbol sala per voluntat pròpia, s'ha convertit en la gran atracció dels dos partits amistosos que, aquest cap de setmana, disputarà Catalunya contra l'Uzbekistan. El pivot de Santa Coloma de Gramanet és el principal reclam d'una llista que fa patxoca. A més de Rodríguez, destaquen jugadors de primer nivell com Joan Linares (qui mereix un capítol a part pels seus més de 600 partits a Primera Divisió) o Juan Carlos López (Fisiomedia Manacor), qui va picar pedra en l'etapa més dura del Barça a cavall de Primera i Segona Divisió. El primer amistós es jugarà dissabte 11 a Martorell i diumenge 12 a Montcada i Reixac. Els dos compromisos es disputaran a les 18.00 hores.

Els altres alicients se centren en el retorn de jugadors que havien viscut l'època daurada del futbol sala a Martorell com José Ruiz (Manacor) o Héctor Albadalejo (que ara juga a l'Acqua&Sapone d'Itàlia). D'altres jugadors d'alta volada com Jordi Gay i Diego Blanco, que reviuen una segona joventut al nou projecte del Sala5 Martorell.

A la llista d'Andreu Plaza, entrenador del Barça Alusport B i seleccionador de Catalunya, també s'hi afegeixen dos porters que apunten alt: Dídac Plana (Saragossa) i Julio Gracia (Barça Alusport B) i una de les perles de la pedrera de Santa Coloma, Julio López (Sala5 Martorell).

D'Uzbekistán, poca cosa. L'únic conegut és el seleccionador: el gallec José María Pazos. El projecte del conjunt asiàtic, que és de gira per Europa, és la participació a la Copa d'Àsia el proper mes de maig per assolir una plaça pel Mundial de Tailàndia.

A la final amb fermesa

Espanya ja ha aconseguit el seu primer objectiu: ser a la final de l'Eurocopa. Ha guanyat per la mínima (1-0) amb tot mereixement davant una Itàlia molt poruca. No serà un partit que es recordarà pel joc, sobretot en el primer temps, però Espanya ha demostrat una capacitat defensiva exquisita que li ha valgut el passi per a la gran final.

M'esperava molt més d'Itàlia, sobretot després de veure el magnífic plantejament que va exhibir davant de Portugal en quarts de final. Però els azurri s'han anat diluint a mesura que va transcórrer el partit. Jugar davant La Roja els va intimidar. Encara que el primer temps ha estat més igualat, en el segon Espanya va merèixer més sort. Va enviar tres pilotes a la fusta i el porter Mammarella va fer fins a set aturades de molt mèrit.

És cert que Luis Amado ha demostrat, per enèsima vegada, perquè porta tants anys sent la referència defensiva de la millor selecció del món. Davant Itàlia ha aparegut sempre. Com Aicardo que està en ratxa i un xut amb l'esquerra ha estat suficient per aconseguir el triomf.

Espanya ha preferit defensar al límit amb màxima precisió que anar de porteria a porteria. Itàlia li va deixar tot l'espai per tenir la possessió de la pilota. Alemao ha posat les idees, Lozano ha aportat serrells de la seva qualitat i només ha faltat l'encert en atac per no patir fins al final.

La final està aquí. El dissabte davant Rússia (21h, Energy) Espanya té l'ocasió de sumar un títol més (la quarta consecutiva). Rússia, que fins avui havia jugat al tran-tran, s'ha destapat amb una exhibició de la dupla Cirilo i Poleixi en un primer temps per emmarcar. Espanya ha superat amb nota la semifinal. Només falta un últim pas. La glòria està més a prop.

A la final con firmeza

España ya ha conseguido su primer objetivo: estar en la final de la Eurocopa. Ha ganado por la mínima (1-0) con todo merecimiento ante una Italia muy temerosa. No será un partido que se recordará por el juego, sobretodo en el primer tiempo, pero España ha demostrado una capacidad defensiva exquisita que le ha valido el pase para la gran final.

Me esperaba mucho más de Italia, sobretodo tras ver el magnífico planteamiento que despachó ante Portugal en cuartos de final. Pero los azurri se han ido diluyendo a medida que ha transcurrido el partido. Jugar ante La Roja les ha intimidado. Aunque el primer tiempo ha sido más igualado, en el segundo España mereció más suerte. Mandó tres balones a la madera y el meta Mammarella hizo hasta siete paradas de mucho mérito.

Es cierto que Luis Amado ha demostrado, por enésima vez, porque lleva tantos años siendo la referencia defensiva de la mejor selección del mundo. Ante Italia ha aparecido siempre. Como Aicardo que está en racha y un zurdazo suyo ha sido suficiente para conseguir el triunfo.

España ha preferido defender al límite con máxima precisión que ir de portería a portería. Italia le dejó todo el espacio para tener la posesión del balón. Alemao puso las ideas, Lozano aportó destellos de su calidad y sólo faltó acierto en ataque para no sufrir hasta el final.

La final está aquí. El sábado ante Rusia (21h, Energy) España tiene la ocasión de sumar un título más (el cuarto consecutivo). Rusia, que hasta hoy había jugado al tran-tran, se ha destapado con una exhibición de la dupla Cirilo i Pula en un primer tiempo para emmarcar. España ha superado con nota la semifinal. Sólo falta un último paso. La gloria está más cerca.