La paciencia del estreno

España ha debutado con victoria ante Eslovenia (4-2) en el Europeo de Croacia. El combinado español lo ha hecho cargándose de paciencia y sabiendo que el primer partido siempre es el más complicado. Además se ha encontrado con un rival crecido, valiente y decidido a poner obstáculos en el camino de España hacia la final.

En un primer tiempo discreto pero intenso, Luis Amado ha tenido más trabajo de lo habitual. Ha hecho cuatro paradas de mérito y ha demostrado que, con el permiso de Juanjo y Cristian, continúa siendo un icono bajo los palos. España -quién repite con 8 jugadores respeto el último Europeo- se ha alimentado del efecto Miguelín. El jugador, que ha debutado con La Roja por la ausencia de Fernandao por lesión, ha tomado la iniciativa y ha hecho el 1-0 con un buen chut desde fuera el área. Pero Eslovenia no ha perdido la brújula y ha seguido mostrándose firme y ha encontrado la recompensa con el gol del empate antes del descanso.

Curiosamente, la parada ha sido un bálsamo por el combinado español. A la reanudación, un golazo tempranero de Aicardo hacía el 2-1 tranquilizador. España respiraba fondo y Eslovenia se desmenuzaba físicamente. Así lo han aprovechado para marcar dos goles consecutivos de Jordi Torras-. El cuarto, en una jugada de pizarra entre Miguelín, Lozano y Torras que dejaba el partido sentenciado (4-1).

Eslovenia, pero, demostraba que hace tiempo que ha dejado de ser una cenicienta y que se ha presentado al Europeo con ganas de demostrar su valía. Un gol de Mordej -el mejor de los eslovenos- ha cerrado el resultado. Debut y triunfo de la paciencia.

En un partido es demasiado pronto para sacar conclusiones pero ha quedado claro que España tendrá que cargarse de paciencia y tener claro que los partidos tienen 40 minutos. La calidad y la profundidad de banquillo pueden jugar un papel determinante en este Europeo. Lo veremos!

La paciència de l'estrena

Espanya ha debutat amb victòria davant Eslovènia (4-2) en l'Europeu de Croàcia. El combinat espanyol  ho ha fet carregant-se de paciència i sabent que el primer partit sempre és el més complicat. A més s'ha trobat amb un rival crescut, valent i decidit a posar obstacles en el camí d'Espanya cap a la final.

En un primer temps discret però intens, Luis Amado ha tingut més feina de l'habitual. Ha fet quatre aturades de mèrit i ha demostrat que, amb el permís de Juanjo i Cristian, continua sent una icona sota els pals. Espanya -qui repeteix amb 8 jugadors respecte l'últim Europeu- s'ha alimentat de l'efecte Miguelín. El jugador, que ha debutat amb La Roja per l'absència de Fernandao per lesió, ha pres la iniciativa i ha fet l'1-0 amb un bon xut des de fora l'àrea. Però Eslovènia no ha perdut la brúixola i ha seguit mostrant-se ferma i ha trobat la recompensa amb el gol de l'empat abans del descans.

Curiosament, l'aturada ha estat un bàlsam pel combinat espanyol. A la represa, un golàs matiner d'Aicardo feia el 2-1 tranquil·litzador. Espanya respirava fons i Eslovènia s'esmicolava físicament. Així ho han aprofitat per marcar dos gols consecutius de Jordi Torras-. El quart, en una jugada de pissarra entre Miguelín, Lozano i Torras que deixava el partit sentenciat (4-1).

Eslovènia, però, demostrava que fa temps que ha deixat de ser una ventafocs i que s'ha presentat a l'Europeu amb ganes de demostrar la seva vàlua. Un gol de Mordej -el millor dels eslovens- ha tancat el resultat. Debut i triomf de la paciència.

En un partit és massa aviat per treure conclusions però ha quedat clar que Espanya haurà de carregar-se de paciència i tenir clar que els partits tenen 40 minuts. La qualitat i la profunditat de banqueta poden jugar un paper determinant en aquest Europeu. Ho veurem!

L'Europeu de futbol sala aixeca el teló

A Croàcia -la joia de l'Adriàtic- es disputarà a partir d'aquest dimarts l'Europeu de futbol sala. 12 països lluitaran per ser el millor equip d'Europa, un privilegi que defensarà Espanya -campiona 5 vegades, les 3 últimes de forma consecutiva-. En els últims anys, l'auge del futbol sala ha provocat una millora significativa arreu del continent. Els pronòstics són favorables a Espanya on és qui té la vitola de tenir la millor lliga del món.
 
Però la distància entre Espanya i els seus màxims perseguidors s'ha escurçat. Rússia i Portugal, per aquest ordre, són les úniques seleccions, a priori, que suaran de valent per acabar amb l'hegemonia de La Roja. A Rússia se l'ha de tenir en compte perquè el futbol sala està a l'alça i es basa amb la columna vertebral del Dinamo de Moscou -classificat per la final A4 de la UEFA Futsal Cup-. Pula, Fukin o Cirilo són tres jugadors bàsics en l'esquema del combinat que entrena Sergei Skorovich.

El cas de Portugal és semblant al de Rússia, tot i que no ha cotitzat tant a l'alça. Això sí, Portugal se segueix alimentant del Benfica i l'Spòrting de Portugal -classificat, també, per la final A4 de la UEFA Futsal Cup-. Joao Benedito, Gonçalo Alves o Ricardinho seran una amenaça.

De la resta, caldrà veure quin paper fa Itàlia -amb el blaugrana Saad-, Romania -que dirigeix el català Sito Rivera- o Croàcia, que juga a casa com a amfitriona. Per als qui ens apassiona aquest esport seran uns dies per assaborir i fer un diagnòstic de l'estat actual del futbol sala. I, sobretot, saber a quin esglaó es troben els qui volen lluitar de veritat per acabar amb el potencial d'Espanya.

Que comenci l'espectacle!